Tornen els xaves!

Els xaves ara es diuen chavs i surten d’Anglaterra (de les barriades i suburbis d’Anglaterra). Són de classe baixa i volen estirar més el braç que la màniga. Porten gorres de beisbol amb el típic quadriculat de la Burberry, sabatilles de tennis blanques immaculades, millor si són reebok. Les noies chav s’operen els pits -o admiren noies amb el pit operat-  i es pengen arracades d’or en forma d’osset, pallasso, nina…tots, nois i noies chav, van vestits de marca (però que es vegi ben grossa la marca) i duen anells de moneda, grosses cadenes d’or estil equipo A i cotxes tunejats. La gent se’n fot dels chavs….Pur classisme anglès?

Abans a Catalunya també hi havia chavs (xaves, en el sentit original del terme). Avui dia, els que anomenem xaves, si existeixen, són de classe alta, estiuegen a la Catalunya profunda i només són xaves els caps de setmana, quan es posa en evidència el mal català que parlen, però als anys vint els xaves eren els habitants dels barris obrers de Barcelona, que parlaven una llengua rica, plena de manlleus del parlar gitano, i que vivien una vida marginal, per això el terme xava, com el chav anglès actual, també era classista (vegeu el llibre La Xava, de Juli Vallmitjana). Si aneu a alguna de les moltes pàgines web que el moviment chav ha fet sorgir a la xarxa descobrireu que l’origen del mot anglès chav és idèntic al del mot català xava: noi en caló. A Anglaterra ja han sorgit veus crítiques amb l’ús d’aquest terme, que molts troben classista i fins i tot racista (en senyalar el riure que fa la gent pobre quan vol semblar rica). Fa un parell d’anys, la firma de roba Burberry va retirar del mercat la gorra de beisbol amb el típic quadriculat de la casa, perquè s’havia convertit en un símbol chav, cosa que els perjudicava. Però no tots els chavs (o xaves) són de l’extrarradi: una de les icones del moviment és el matrimoni Beckham! A Catalunya, que sempre estem a punt d’apuntar-nos a qualsevol moda que vingui de l’exterior, encara no es parla de chavs, potser justament perquè el terme s’assembla massa al xava, sona massa català. Però la subcultura chav, els xarons, els horteres, amb nom de tribu o sense, ja fa temps que existeixen i que es belluguen amb els seus casets sorollosos, els seus cotxes tunejats, les seves joies daurades i les seves sabatilles blanques. Els trobareu als aparcaments dels grans centres comercials, a les places d’algunes ciutats, a les escales d’alguns blocs de pisos… i aquestes festes potser fent cua al Dragon Kahn de Port Aventura.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *