La projecció exterior de la cultura catalana

A casa ens agrada jugar amb les figures del pessebre com qui juga amb màdelmans, nancys i clicks. Com que no els desem bé, quan arriben els dies curts i ve de gust començar-hi a jugar amb una manteta a terra, al costat del radiador (això clar, si el canvi climàtic no ho fa ridícul), llavors resulta que n’hem perdut la meitat. I aquí comença la gran aventura: voler comprar figures de pessebre abans de Santa Llúcia.

Mentre que els Santes Claus, els rens i els mitjons verd i vermells fan la seva aparició cap al 20N (perdó), les figures de pessebre no hi ha Déu que les trobi abans de les fires de Santa Llúcia. Això en el cas de les de plàstic, que són les que serveixen per jugar (les de fang, tot un art, van per una altra banda). Com sempre, per comprar mandangues*  vas al tot a cent, però avui dia al tot a cent et miren com si no t’entenguessin si demanes figures de pessebre (i realment a molts llocs d’aquests no t’entenen). Llavors proves als basars xinesos i allà sí que saben què demanes, però et diuen, o et mostren, que només tenen "neixements compactes", aquelles establies amb totes les figures enganxades i que no es poden fer servir com a cliks, nancys o madelmans…però no perds l’esperança, més aviat notes que reneix la teva autoestima cultural: et mires la senyora que regenta el basar xinès i saps segur que la setmana següent, si hi tornes, ja tindrà un gran assortit de filadores, àngels, pescadors, cabres, oques, pastores i rabadans. I el més important -per a la projecció exterior de la cultura catalana- és que aquestes figures seran fetes a la Xina, per unes mans xineses que es preguntaran què coi és allò, i potser arribaran en aquest nou vol de càrrega que des de dimarts uneix la ciutat xinesa de Shenzen amb Barcelona tres cops per setmana, un vol que qualsevol dia d’aquests podria anar ple de caganers.

* S’accepten propostes alternatives a aquest terme, segurament no normatiu.

Nota: la imatge no és meva, l’he agafat de Wikipedia, si l’autor ho veu, suposo que no li sabrà greu.

2 pensaments a “La projecció exterior de la cultura catalana

  1. Sí, efectivament, mandanga és un mot no normatiu, del qual l’insigne Coromines només ens sap dir que és d’aparició recent tant en català com en castellà. Ah! i que probablement el mot ha patit "una metàtesi jargonitzant i nasal propagada"…. Oi que només de sentir-ho ja et vénen esgarrifances?

    En fi, que en comptes de mandangues en podríem dir ‘bibelots’, ‘galindaines’, ‘trastos’…

  2. Hola Ramon, vaig llegir ja fa temps el teu llibre “A Bosnia ens trovarem”,  l’he anat tenint a sobre dels prestatjos durant més d’un any. Va ser un inici, gràcies a la seva lectura, em van agafar ganes de recopilar més informació, tenir més coneixements sobre Bosnia. El temps ha anat passant  i tenint com a punt de partida el teu llibre, m’ha servit per poguer-hi anar, i viure en primera persona algunes de les experiencies que hi relates, tot i que uns anys més tard.

    Doncs res, només aprofito per felicitar-te per la publicació d’aquest llibre, ara que encara tinc una mica d’enyorança del temps viscut en aquelles terres.

    Hvala

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *