Acció de gràcies

Avui, dia d’Acció de Gràcies pels estatunitencs (poble que en moltes coses admiro), aprofito per agrair la collita, en tots els camps, que hem tingut aquest any: copa d’Europa, Estatutet, Estrelles Michelin…Amb tot, em sorprèn que no hi hagi aquí cap comerç (llegeixis àrea o centre comercial), que ens proposi una oferta de gall d’indi (al meu poble, indiot) farcit i envasat al buit per menjar a casa, en fàmilia, en data tan assenyalada… 

De la mateixa manera que el Halloween, que ha de competir amb la Castanyada, els panellets i el vi bo, s’està implantant a marxes forçades (ajudat per la televisió, Port Aventura i les escoles públiques), no entenc perquè el Thanksgiving Day, que no té cap competència important el quart dijous de novembre, no s’està implantant a les llars catalanes al mateix ritme. Seria bonica una trobada familiar prenadalenca; es podria aprofitar per organitzar les cagades de tió, repartir els paperets de l’amic invisible, donar les cartes de reis als avis o passar-se les receptes de l’escudella i la carn d’olla, a un mes vista. De veritat que no ho entenc, tan bé que aniria una jornada de compres, àpats, regals… precedida per grans mercats de l’indiot, fires del gall d’indi i tradicionals rebosts del farcit. A mi, personalment, el Dia d’Acció de Gràcies és una festa que em cau bé. Per què no triomfa? Deu ser perquè els catalans som un poble desagrait de mena!

Un pensament a “Acció de gràcies

  1. No s’implanta perquè si fos festa el quart diumenge de novembre gairebé ja empalmaríem amb la Immaculada Constitució i amb Santa Eulàlia de Mèrida. I de seguida ja vénen els torrons. En fi, que entre l’indiot d’Acció de Gràcies i el pollastre rostit de Nadal agafaríem un empatx… La nostra dieta de final d’any es podria resumir amb allò de "d’oca a oca i tiro perquè em toca".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *