Un erm, un erol, un cardassar…

Hi ha camps, campets i campers; hi ha camps de futbol,  camps visuals i camps acústics; hi ha camps de tir, camps de treball i camps d’extermini; es pot anar camp a través, a camp ras o a camp clos; es pot deixar el camp lliure, entrar al camp de batalla o, simplement, fotre el camp. Es pot fer una migdiada campestre, un ball camp o passar el dissabte Alcampo.
El camper, en heràldica, és la superfície de l’escut sobre la qual hom (el diccionari diu hom)  representa les peces i les figures, però nosaltres volem parlar de l’altre camper, de l’home (o la dona, aleshores campera) que mena un petit camp pel seu compte. El camper, o la campera (no confondre amb la bota), es lleva amb el sol i se’n va a dormir amb les gallines. Normalment té una aixada, un motocultor verd i una furgoneta blava. Fuma caliquenyos, ell (ella, si de cas, mastega pegadolça) tots dos van amb xiruques i gorres de casa de pinsos (a vegades ella porta mocador al cap). Estan jubilats, tant ell com ella. Tenen família: filles, fills, néts…tots esperen la collita! Quan és temps de bolets -com ara- el camper i la campera abandonen completament el seu campet, però es lleven igualment amb el sol i se’n van a dormir igualment amb les gallines: s’endinsen al bosc, el bosquet, l’obac…l’home -i la dona- del neolític torna a ser el nòmada, el recolector, el salvatge d’abans de l’agricultura i el seu cor batega amb força per l’emoció inexplicable que li provoca el retrobament amb el seu jo primitiu. El cor li batega amb tanta força que a vegades no aguanta: el nostre camper (i en menor grau la nostra campera) pateix un atac de cor, la síndrome del boletaire, i cau fulminat en un erm, un herbassar que amaga els darrers fredolics de la temporada. A vegades la campera, i en menor grau el camper, es perd i passa la nit sota la serena, llavors se li presenta, potser per darrera vegada a la vida, l’oportunitat de tornar a sentir les fresses de la nit, els esgüells de les salvatgines, el fregadís de les branques i la mullena del matí al clatell. Torna a saber què són els calfreds de veritat, és a dir emocions de les fortes, al bell mig de l’espinada. Res a veure amb un dissabte de compres a Alcampo! 

3 pensaments a “Un erm, un erol, un cardassar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *