Allò que ens vam espolsar del damunt (9N)

Nadal, cap d'any, neu 2011 002243

La generació dels meus pares, que van néixer després de la guerra, ha tingut sempre un racó per a la por. Ahir se la van espolsar del damunt com un gos que s’espolsa les puces. Adéu, por. Vaig veure unes “votacions” , com en diu la gent gran de tot anar a les urnes, d’aquelles que fan afició. L’ambient, als pocs carrers que tenim, era elèctric. El dia va ser rúfol, molt fred, ideal per no moure’s del costat del foc a terra, però va sortir més del setanta per cent del cens, si cens hi havia. “Deien que ens farien això i que ens farien allò, que vindrien els civils, doncs, coi, hi hem anat i hem tornat i goita, la mar de bé!” L’ambient era elèctric, perquè alguns decidits ells sols dies ha, d’altres acabats d’empènyer per fills i néts, tota una generació es treia la por del damunt. I sense por es viu molt més bé. Ja poden anar bramant, els de sempre. Ara ja no fan por i això per ells deu ser terrible. Sí-Sí, Sí-Blanc, Sí-No, No, blanc…No volen que votem? Doncs a prendre pel sac, home, que ja som grans i total! Ole per tota aquesta gent que avui camina molt més lleugera. Ells i tots. Els que s’han quedat a casa ara ja saben que el dia que vulguin poden baixar al carrer i opinar i que ningú els farà callar (els del sí i els del no). Dos milions i quart ho hem fet, per començar. I mira. Ulls humits i el cor accelerat.

057

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *