LA PUNYALADA (I també uns gitanos)

Dissabte, al terrat del Museu dels Sants d’Olot, em van donar el premi Marià Vayreda per la novel.la Far West Gitano. Us asseguro que el vaig rebre content i emocionat. Quan m’hi vaig presentar, fa uns mesos, no m’havia llegit encara La punyalada, per vergonya meva, però dissabte ja ho havia fet…

Jo crec en els fantasmes. En una mena de fantasmes que són les presències, entesos? I també penso que els escriptors morts ajuden els vius (a la seva manera). Per això dissabte, allà, en aquell casalot on havia viscut Vayreda, vaig voler dir davant de tothom el gran efecte que m’havia fet la primera lectura -un xic tardana, ja ho reconec- d’aquesta obra seva impactant. M’agrada el parlar gruixut. M’agrada llegir cabra ronyosa, he de saber què hi vens a gratar al meu jaç. Ara comptàvem els cairats del sostre. Boc de corral. Escurçó de margera. Mula de bordell…I renegar com un oriol. Però no és només això. A La punyalada hi ha saviesa narrativa, vull dir tècnica i inspiració. La llegeixes i dius, ole! Perquè els paisatges, ben reals, són paisatges de l’ànima. Perquè la violència està magníficament explicada. Perquè els detalls estan molt ben trobats. Perquè sents la pudor de suat i notes els batecs de la sang a les temples. I la pólvora als ulls i el bosc cremat sota les espardenyes i la por a l’esquena i les fixacions al front i els símbols al lloc on fan efecte els símbols. Algunes de les coses que també trobem, per exemple, a la novel.la curta L’ós, d’un tal Faulkner, o, estirant molt més la corda, a Cims borrascosos, d’una tal Emily Brontë. Per dir-ne dos que m’han passat pel cap. Però també hi ha aquelles històries de venjances a Còrsega d’un reputat autor francès de qui, collons, ara mateix no puc recordar de cap manera, càsum, el nom. No sóc crític literari i no us ho sabria dir ben dit, però si no heu llegit encara La punyalada, quan ho feu veureu que el vostre cor s’esvera. No passa re. És el que moltes vegades busquem. Els lectors i també els autors.

3 pensaments a “LA PUNYALADA (I també uns gitanos)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *