LA NIT DE MAX ESTRELLA

Les imatges més belles en un mirall còncau són absurdes, diu Max Estrella, protagonista de LUCES DE BOHEMIA…

Ja fa uns disset anys que a Madrid es celebra La noche de Max Estrella i, com si d’un Bloomsday es tractés, es fa una ruta nocturna pels carrers i locals que surten a la immortal obra de teatre de Ramón del Valle-Inclan. Prostitutes, poetes modernistes, taverners, llibreters, vells marquesos, ministres generosos, venedores de loteria, serenos…El poeta Max Estrella, cec i més pelat que una rata, fa la ronda pels cataus on nien aquests personatges en companyia del seu amic, i aprofitat, Don Latino. L’obra, com totes les grans obres, es presta a moltes interpretacions, però queda clara la crítica que fa a l’Espanya d’aquell temps, a la seva vida literària i política, a les seves misèries. En un moment donat, el poeta Max Estrella diu que, “España és una deformanción grotesca de la civilización europea”. Exagera. Però és que l’esperpent, ja ho diu en altres moments, és l’única manera que troba, l’única estètica amb la que es pot explicar el sentit tràgic de la vida espanyola.  Diu: “Latino, deformemos la expresión en el mismo espejo que nos deforma las caras y toda la vida miserable de España”. Fa gairebé cent anys que es va escriure LUCES DE BOHEMIA. Impressiona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *