BOTIFARRA D’OU I EMBAF DE GREIXONS

Només de pensar-hi ja em vénen uns ois i unes ganes d’escorxar la guilla: una paperina de greixons! De xic en comprava a la carnisseria de Santulària…

De Santulària de Puig-oriol, se m’entén, eh? Doncs a mi m’agradaven els greixons i m’agradaven tant que hi fotia de tot dins la paperina. Un dia hi vaic fotre tomaca solís i vaic quedar tan embafat que no els he pogut sofrir mai més, els coi de greixons. Botifarra negra, d’ou, també de la bona. Bull de la llenga. Cansalada blanca. Carn del perol. Som de la cultura del matar el porc, netejar la budellada, socarrimar el pèl de l’esquena, polir els peus, fer bulls, sumaies, llengonisses. Si no sabeu l’olor que fot la perola del brou bufat no sabeu què és la matança. I aquells esgüells a punta de dia! Senyor, senyor. Els homes pelen els ossos, les dones netegen els budells, la canaia aguanta la cua, el matador li fot el ganivet al coll i la mestressa para la sang amb un tupí: tot això en ordre invers, pudé. I visca la pepa. A mitdia ja tenim la carn del perol amb pebre i vinagre per anar picant i al vespre llomillo, botifarra negra, greixons…Ho recordo avui, que és dijous jarder. Jarder i no pas llarder. Es veu que jarder és mallorquí, pro si a casa no en tenim pas rels, d’allà! A casa ho dèiem aixís i ara sembla que dingú se’n recordi, cordons! Sagals i mosses lluçanesos d’aquells anys, em podeu ajudar? Jarder n’he dit sempre. I greixons, i no pas llardons. Són coses que no i que no. Vaic sentir una mossa barcelonina que ho deia l’atre dia: No, la infantesa no me la podeu tocar! En aquells anys érem canaia de Santulària i no ens feia por re. Mare de Déu com han canviat les coses amb tan poc temps!
 Amb molta pau i concordi
firem es dijous jarder
set infants i ma muier
soparem (Fun panet d’oidi) sic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *