COSACS, UNIATES, GRANER D’EUROPA…

Penso en Ucraïna, entre esgarrifances, i en una persona que una vegada vaig entrevistar: un bisbe uniata d’Ucraïna d’origen LLuçanès (ara no em ve el nom, ja em vindrà). Amb ell vaig aprendre algunes coses…

Amb aquest bisbe català d’Ucraïna vaig aprendre que el país és una cruïlla, també de religions. El centre geogràfic d’Europa. El graner, d’Europa, deien. Fins que la gran fam, l’Holodomor (una altra esgarrifança, molt, molt grossa, esquena avall), va acabar amb aquell graner als anys trenta. En fi. Llengües, creences, ritus, fidelitats. Russia, Europa, Polònia. Ialta, Odessa. Tot això ressona dins el meu cap. Allà hi ha tres grans esglésies: la ortodoxa de Rússia, amb 12 milions de fidels, la ortodoxa nacional ucraïnesa, amb 6 milions, i la uniata (de ritus bizantí però fidel al Papa de Roma) amb 5,5 milions. Aquesta darrera és la que servia com a bisbe, fins que es va jubilar, l’home que més amunt he esmentat (fa poc encara feia una missa uniata un cop al mes a Barcelona). Encens amunt, encens avall, cant polifònic, icones, roba negra. En fi. Visions que et vénen. També m’han vingut a la memòria els cosacs, aquells grans genets nòmades (repartits per Rússia, Polònia i Ucraïna). Això, avui que per tot arreu es veuen imatges d’aquella plaça de Kíev, ensangonada. Al cor d’Europa!  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *