SANT JORDI AMB POLLASTRE

Sents una persona -i no és la primera- que diu per mòbil que en aquest moment estan, estem, baixant per Les Rambles. I són a Rambla Catalunya. En fi. Barcelona, Barcelona. Sant Jordi i no es pot caminar, ni per la Rambla ni per la Rambla. LLibres i roses i persones. I les coses que s’han de sentir. Vaig de cacera, com si diguéssim. Surto de l’Ateneu… 

 … surto de l’Ateneu i a la plaça Villa de Madrid em trobo el Llavina en una parada, em penso que és la del Club del llibre. Compro la seva novel.la, però no me la deixo signar; manies meves. Tiro cap al carrer Canuda i topo amb la Marina Espasa a la llibreria Canuda, la de vell. Compro proes a tot vent de segona mà. És un vici que tinc. Xerrem. Tiro amunt amb la bossa de llibres que comença a pesar i m’adono que me n’han donat una d’una casa de pollastres a l’ast amb parada a Sant Feliu de Codines i al mercat de la Boqueria. Rostisseria Ramon, possiblement el millor pollastre del món, diu la bossa. Flipo. Partits, partidets, faccions. Minyons escoltes, esotèrics, budistes, signeu aquí, signeu allà, mireu la bola de vidre, ensumeu aquest sàndal, tasteu aquesta coca. Començo la Rambla, la que travessa l’Eixample, i de seguida em trobo el Vicenç Ambròs a la parada de Relatsencatalà, content com un gínjol perquè fa un dia molt bo! A Rambla Catalunya hi ha la parada del PP. Sento darrere meu un home que li diu a la seva dona: No sé per què vénen aquests, si sempre estan en contra de tot això! De fet, es nota com un buit a la parada del PP: en el moment que hi passo jo no hi ha ningú (però això no vol dir res). Llibres antics, sobretot en francès, això tenim, diu una venedora atractiva amb ulleres de sol allà al costat. Tiro amunt com puc i sento una noia que s’està queixant als de les joventuts de convergència perquè posen persones musulmanes a les llistes de CiU, quan aquestes persones, li consta, no parlen ni català i ves a saber què esteu alimentant. Els cadells convergents flipen. Ella diu que és musulmana, però que no ho troba bé i que per què no hi aneu vosaltres a les llistes? I ells responen, nosaltres? Més amunt veig els de la lliga “adopteu un llebrer”, galgo, en diuen ells. I tota una rotllana de gent interessada. Llibres, llebrers. Ah, sí, fa pensar en Cervantes. Vostè es vol autoeditar? Vostè llegeix poesia? Vostè és l’autor o és la dona de l’autor? Pesa molt, Victus! Són coses que es van sentint. Tienen algun libro en español que explique porqué quieren ustedes la independencia? En Español? Creo que no…Vol una rosa solidària? Solidària amb qui? Amb uns estudiantets de fi de carrera. Ah. Una rosa estelada. L’única. La rosa estelada: només la tenim nosaltres! Aquella dona surt a Polònia, mama! És la Rahola, nen…la de veritat. Ai si, fillets, porto aquí signant des de les dues… Hola, quanto vale? Això ho pregunten dues gitanes de certa edat; gitanes de monyo, davantal negre, davantal de flors, pell colrada. Però es que està en catalán. Que cuanto vale? Es que ya le digo que este libro està en catalán -era un de Bola de Drac, preciós, molt maco, molt atractiu, però la llibretera devia tenir por de qui sap què-; la venedora es resistia a vendre manga a dues gitanes autèntiques de davantal. Mi nieto va a la escuela, supongo que debe leer catalán, vaya! Siete y medio? Set euros i mig i una gitana granadeta i castellana li regalarà un manga de Bola de Drac en català al seu nét. I no m’ho invento, tot i que sembla un anunci a favor de la immersió. Passeig de Gràcia. Més roses solidàries…patrocinades pel Majèstic. Compro un entrepà d’ibèric (al Majèstic no, més avall). No he dinat. Tiro avall. El carrer Casp tallat pels de Ràdio Barcelona. Cues a la barra del Bracafé. Música infernal al Corte Inglés: esperen que la gent es relaxi allà per mirar i comprar llibres? Amb aquesta nyeu-nyeu? Portal de l’Àngel. Es passa més bé, però Déu n’hi do! Compro un brioix i una empanada i me’ls menjo en el trist replà d’una façana. Tiro cap a l’Ateneu i allà fora em trobo el Pep Mayoles que es prepara per signar. Al pati de carruatges de l’Ateneu continuen xerrant els de ràdio 4. Pujo a fer un got. Baixo al carrer i torno a tirar amunt. Davant del Zúrich hi ha una immensa cua…tu también estàs aquí para Albert Espinosa? Penso: Qui duen ser els sparrings, quins seran els escriptors que hauran de seure allà al costat de l’Espinosa, sense que ningú els demani la signatura, mirant tota aquella adolescentada boja per l’Espinosa…un calfred em puja per l’espinada! Tiro amunt i m’enfonso per les escales de la renfe, amb la bossa de la rostisseria Ramon i amb l’empanada que em puja i baixa. Uf. Al tren la gent llegeix i porta roses. Només veig una noia, una de sola, que duu a les mans no-sé-quina-ombra-de-Grey.  

2 pensaments a “SANT JORDI AMB POLLASTRE

  1. Si ja ho diu la Marina Espasa a la seva crònica del diari Ara que t’has comprat “les palmeres salvatges” de Faulkner i una del Henry James per 6 €. I que tens dubtes amb una edició antiga dels drames rurals de Victor Català. Als periodistes no se’ls pot explicar res….sinó tot se sap.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *