JOAN PERUCHO I EL MONSTRE DE BODEGONES

Entrar en una llibreria de vell tenint al.lèrgia als àcars és un exercici de risc. Buscar-hi un llibre de Joan Perucho Gutierres-Duque és un joc de miralls que paga la crisi d’eixebuiros (que diem al meu poble). De manera que hi vaig entrar…

Vaig entrar en aquella llibreria de vell i vaig anar remenant volums fins que en vaig trobar un de l’autor de les Històries Naturals (entre d’altres meravelles). Dins el llibre, a part de la pols i els seus àcars, hi havia dues novel.les plegades, Les aventures del cavaller Kosmas i Pamela, amb un estudi fet pel Julià Guillamon…ja es veu que el llibre no podia ser cap antiguitat! Era -és, encara, perquè el tinc aquí davant- un dels volums de les Obres Completes de Perucho dins la col.lecció Clàssics Catalans del Segle XX d’edicions 62, de maig de 1985. De pols i àcars, emperò, ja hi ha hagut prou temps d’acumular-ne: el llibre té 28 anys, ha passat com a mínim per tres mans i el seu autor ja en fa deu que és mort. Xifres. Tot són xifres. Tenint en compte que els autors que ens agraden no moren mai, podríem dir que el Perucho fa deu anys que va passar a un altre estatus. Per exemple, podríem dir que ara és un fantasma. Una brisa que aixeca un full, un fregadís d’abric al cancell d’una porta, un eixebuiro llunyà. Per no dir vampir, perquè no hi creiem…gaire. En fi, repeteixo. Un llibre de 28 anys ja comença a ser vell i ja es pot trobar en una llibreria de vell. El vaig comprar i vaig marxar amb una recança estranya, una sensació d’estar tota l’estona encalçat per una presència irònica, i amb una incipient crisi d’eixebuiros (dits també esternuts i estofurnecs) que m’està deixant més baldat que si hagués patit un atac del monstre de Bodegones. Aquest monstre, que encara a vegades es veu que surt de les carboneres de vells palaus madrilenys, diu Perucho que es del gènere de les xinxes (res a veure amb àcars, doncs) i que té molt mala bava…vaja, que fins i tot es relaciona amb la desaparició d’un tal O’Farrill, un liberal conegut de Pamela Andrews. El monstre de Bodegones, igual que molts altres “persontages” de Perucho, fa ben bé 28 anys que m’acompanyen. Com va això, Perucho?

18 pensaments a “JOAN PERUCHO I EL MONSTRE DE BODEGONES

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *