DE GOS I DE SENYOR

Al tren de la costa, aquest matí, hi anava una persona, que de fet eren dues persones, que duien un gos. Un gos d’aquells que van vestits amb una dessuadora vermella i blava, de folre polar, amb caputxa i lletres tipus NYC, o alguna cosa així, tot molt actual, molt bonic, molt civilitzat…

Tot molt controladet. Vull dir que el gos i les persones que el portaven eren discrets, nets i silenciosos. De cop, però, la senyora que jo tenia al costat ha fet un gest brusc. Perdó, perdó, li han dit les persones propietàries del gos. No, i ara, no passa res, només és que no m’ho esperava. Perquè el gos li ha ensumat una mica més amunt dels genolls; vaja, que li ha posat el nas una mica més amunt dels genolls. I, ésclar, ella no s’ho esperava. La senyora només ha dit que no s’ho esperava però que no li feia res. Llavors m’ha vingut al cap una àvia que em deia que ara es respecten més els gossos que les persones -ja n’hem parlat altres vegades aquí-, que hi ha gent que va d’un extrem a l’altre. I pot ben ser. Perquè jo em pregunto què hauria dit la mateixa senyora si un home gran que hi havia al davant, tot un senyor, li hagués posat, no ja el nas, sinó la mà, més amunt del genoll… vull dir si li hauria dit: no, i ara, no passa res, només és que no m’ho esperava.  Tot això ve a tomb perquè m’han dit que alguns policies de no sé on anaven amb unes furgonetes que frenaven de cop davant d’uns manifestants… tots sabem que hi ha molts cotxes que no frenarien mai davant d’un gos! Tot això ara, però, no té importància. Jo el que volia dir és que aquest matí, al tren de la costa, he tingut un moment de dir, ai! Què més té el gos, la dessuadora, l’ensumar, le senyora, el senyor, un servidor mateix, si a l’entrar al túnel del Clot el tren pot xocar amb un Talgo que va de buit i les autoritats, les autoritats ja han dit i repetit que ells no podien garantir la seguretat dels trens de rodalies al cent per cent. I no que no poden.

2 pensaments a “DE GOS I DE SENYOR

  1. Acabo de sentir a ICAT-FM la promo que han fet del llibre La vida per rail. Com a aprenent d’escriptor i observador de la realitat (i usuari del Metro) m’interessa molt llegir els relats, així que tan aviat com pugui em compraré el llibre. Felicitats i endavant!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *