LA VIDA PER RAIL…a les llibreries

No ho he comprovat, pero m’han dit que ja és a la venda LA VIDA PER RAIL, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. Si més no, jo ja el tinc a les mans.  La portada…

…la portada crec que s’adiu amb el contingut. I m’agrada. Suggereix més que no explica: ja és això. Les narracions de LA VIDA PER RAIL passen, sobretot, dalt de trens i en estacions de partida i d’arribada (algunes molt plenes de gent, d’altres potser abandonades). Però hi ha també històries ambientades en una barqueta, un avió, un autocar, un carrer o una terrassa més o menys balneària. També al metro, en passen de coses. I dins un cap sobre un coixí. Drama, comèdia? Hi ha personatges i geografia. Ah, i punt de vista. I punt de mira. Dimecres dia 22 de febrer a les set del vespre, si no m’erro, el presentarem -junt amb els altres premiats de la Nit de Santa Llúcia- a la seu nacional d’Òmnium Cultural, al carrer Diputació, 276 de Barcelona.  No cal dir que estem contents.

12 pensaments a “LA VIDA PER RAIL…a les llibreries

  1. Premis, reconeixement públic, anuncis. Ets a un pas de convertir-te en un autor de literatura de quiosc i llavors ja et podré llegir amb la consciéncia tranquil.la.
  2. Un altre llibre del ramon erra!!!
    el que passa és que als que: 
    – tenim les lleixes plenes i no ens hi caben més llibres
    – tenim muntanyes de llibres encara per llegir
    – no sabem d’on treure les hores per llegir
    – estem traumatitzats per tot això
    – no voldríem que sortissin més llibres, perquè aixì ens posaríem al dia
    i
    – malgrat tot tenim unes ganes boges de llegir tot el que fa el Ramon Erra,
    … a aquests, deia, ens acabes de posar un greu problema, moral i metafísic.
    i… Qui ens paga el psiquaitre?
    .
    De totes maneres, celebrem el llibre (mal que això vulgui dir que celbrem el nostre conflicte interior).
    .
    VISCA L’ERRA!!!

     

  3. La policia desperta la dotzena de pòtols que jeuen, sense permís, sota el ràfec de la teulada de l’estació de Milano.

    I és que ja només ens faltava això: un tren que es mossega la cua…
    .
    .
    Entremig d’una frase i l’altra, vint-i-tres contes que llegirem amb un gran plaer. Perquè, que es pot esperar, si no, d’un llibre que en els epígrafs s’encomana a Tolstoi, Salvat-Papasseit i Frankie goes to Hollywood?
    .
    .
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *