DICKENS A TANT LA PARAULA

Diu que Dickens és massa llarg per agradar als nois d’avui dia. Diu una. Respon un altre que com s’explica, doncs, l’èxit de Harry Potter, el Senyor dels anells i totes les sagues que broten i s’escampen. Respon un tercer que el problema de Dickens… 

…que el problema de Dickens és que li pagaven a tant la paraula i per això inflava els textos de palla. Opinava Forster que els personatges de Dickens eren plans. Són plans. No són rodons, vaja. I què vol dir plans? Doncs que són estereotips, caricatures, que no evolucionen, que sempre que surten esperem que es comportin d’una determinada manera. I això, és bo o és dolent? Home, segons com es miri. I tanmateix, diu Forster a Aspectes de la novel.la, tanmateix produeixen “aquella meravellosa sensació de profunditat humana.” Dos-cents anys farà que va néixer i qui més qui menys en recorda un o dos o tres d’aquests seus personatges. Poc rodons. Estereotipats. Caricatures. Palla. Ui, la palla! Descripcions que ara ja no calen, diu no sé qui. Que no calen? Molta gent recorda el començament del Casalot, aquella Londres fumosa i enfangada, aquelles voliaines, aquella, coi sé què. Com que publicava per “entregues”, clar, havia d’embolicar molt la troca. Diu una. Havia de deixar el lector amb ganes de tornar-hi, respon un altre. Dickens seria el guionista de telenovel.les d’ara. Dickens? Aquest tenia una vista, unes orelles, un nas… A més, salta algú que passava, les seves novel.les parlen d’un món injust, extremat, d’unes classes molt i molt altes i unes altres de molt i molt baixes. Tal com anem encaminats. No, com sempre. No, tal com érem. Calleu, calleu, que amb aquest fred, amb aquestes notícies, amb aquesta foscor al carrer, no hi ha res com tancar-se a casa, abrigar-se la manteta i obrir un d’aquests llibres de Dickens. Demà farà dos-cents anys que va néixer. I discutirem i discutirem que si plans, que si rodons, que si palla, que si serials, que si rics, que si pobres. Deixeu-se de romanços. Dickens.

3 pensaments a “DICKENS A TANT LA PARAULA

  1. Hola Ramon.

    Tal com et vaig comentar el dial que vaig venir a dinar, a veure si torno a deixar algun que altre comentari.
    M´agrada que parlis de Dickens. I posats a parlar de personatges, no puc deixar de pensar en els membres del Club Pickwick. A vegades quan coneixo algú el comparo amb algun d´aquest membres: que si és una mica enamoradís, si te esperit de bonhomia i d´altruïsme, esportista…. Personatges, d´acord, però no som tots plegats uns personatges ?

    Salutacions.
    santi.

  2. Robert Graves, juntament amb alguns altres escriptors anglesos, varen reescriure David Copperfield eliminant descripcions i històries que s’hi repetien. Varen llevar quasi una tercera part de l’obra. Unza vegada fet això varen donar l’obra resultant a uns altres escriptors anglesos que no havien col·laborat amb ell i que coneixíen be l’obra de Dickens. Després de llegir-la varen opinar que no hi faltava res i que podia ser una versió tan vàlida com l’original. Així, de vegades en alguna llibreria es pot trobar l’obra David Copperfield de Charles Dickens en la versió de Robert Graves.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *