MARTA PESSARRODONA PARLANT DE MONTSERRAT ROIG

Era guapassa la Roig i les fotos que li va fer la Pilar Aymerich són una obra paral.lela (de la que encapçala el post d’avui no en sabria dir l’autor; sé que la Roig és la de la dreta, la de la pancarta és la Maruja Torres i penso que la de l’esquerra podria ser la Pessarrodona). Recordo el dia trist de la mort de la Montserrat Roig (avui fa vint anys). Ahir vespre vaig tenir la sort de poder escoltar la seva amiga Marta Pessarrodona, a Canet…

La Marta Pessarrodona està en aquella edat -no sé ben bé quina- que fa que la gent que ha viscut i li ha aprofitat sigui de molt bon escoltar. Per això hi havia tanta atenció a l’auditori de l’Escola de Teixits, ple fins a dalt. Va explicar moltes coses i algunes xafarderies. Em quedo amb dos detalls que no sabia: que el premi Víctor Català el pagava la Caterina Albert de la seva butxaca i que la Roig, que de joveneta el va guanyar, quan ho va saber encara va estar més contenta.  L’altra cosa, que mig sabia però que no recordava, és que la Roig va estar temptada d’entrar al món del teatre. Això em va fer pensar que una xicota barcelonina que vaig tenir m’explicava que la seva tia (que havia voltat molt pel Lliure de Gràcia en els temps del Puigcerver) tenia una llibreta de la seva amiga Montserrat Roig. Sort que no va tirar pel teatre, va dir ahir vespre la Pessarrodona, perquè ens hauríem perdut els seus llibres. També ens va parlar de la Roig militant heterodoxa del PSUC i de les tibantors amb la Teresa Pàmies. I del viatge a Leningrad, convidada per l’Estat Soviètic, perquè escrigués un llibre sobre el setge, en espanyol. La Roig va complir l’encàrrec (amb un llibre que segons l’oradora d’ahir vespre, semblava censurat) i va aprofitar l’experiència viscuda per escriure’un un altre, aquest en català; un dels millors llibres de viatges, assaig, dietari, digueu-li com us vingui de gust, en la nostra llengua. L’AGULLA DAURADA. Una joia. La Pessarrodona anava de la Roig a la Lessing i de la Lessing a la Rodoreda i de la Rodoreda a la Woolf. Va reivindicar Aurora Bertrana. Va parlar dels dinars a la Punyalada amb la Rodoreda i de com algun cop li havia parlat de la Roig (la Rodoreda la veia com un epígon seu). La Pessarrodona anava obrint parèntesis interessantíssims i d’altres parèntesis dins aquells primers i els que l’escoltàvem pensàvem “ara es perdrà!” Però no es perdia, magnífica oradora com és.  

8 pensaments a “MARTA PESSARRODONA PARLANT DE MONTSERRAT ROIG

  1. Quin luxe poder ecoltar Marta Pessarrodona parlar de Montserrat Roig! I es fan tants actes arreu que ni sabem que es fan! I normalment són plens a vessar!

    Hi ha un greu problema de comunicació d’iniciatives com aquesta, que cada dia se’n fan a dotzenes arreu del territori. 

    Gràcies per compartir amb nosaltres la teva crònica. 

  2. aquestes paraules del teu text són la mostra fefaent que la pesarrodona va anar a aquesta conferència sense preparar-se-la, i anava parlant d’allò sobre el qual parla sempre, afegint-hi una mica de Roig. Ai senyor!!!
    Les paraules són aquestes:
    La Pessarrodona anava de la Roig a la Lessing i de la Lessing a la Rodoreda i de la Rodoreda a la Woolf. Va reivindicar Aurora Bertrana. Va parlar dels dinars a la Punyalada amb la Rodoreda i de com algun cop li havia parlat de la Roig (la Rodoreda la veia com un epígon seu). La Pessarrodona anava obrint parèntesis interessantíssims i d’altres parèntesis dins aquells primers i els que l’escoltàvem pensàvem “ara es perdrà!” 

  3. Her poetry, sometimes caustic and some lapidary, is realistic, without apparent rhetorical artifice, sententious and often ironic, and often born of meditation or of record, but committed feminist. IRS Tax Relief

Respon a Broke Steves Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *