EL PODER DE GUARDIOLA.

El contingut i el títol del post d’avui són oportunistes. Ho reconec. Tot i que el tema no vol ser tant el futbol com l’immens poder dels futbolistes…i dels entrenadors (i de tots els esportistes; una persona d’Illinois em va dir fa anys: a Chicago Michael Jordan és Déu!) Són deus, són influents. Només cal que fem memòria d’allò que va passar entre Pep Guardiola i Els ponts de Madison County…

Us en recordeu de la novel.leta de Robert James Waller, discreta, que després es va convertir en una bastant acceptable -tot i el tema, una mica embafador- pel.lícula protagonitzada per Clint Eastwood i Meryl Streep? Doncs recordo que el Pep Guardiola jugador del Dream Team, en una entrevista no sé on, va dir que s’estava llegint aquesta novel.la i que li estava agradant. Les vendes es van disparar. Nou o deu edicions en català. Un fenomen. Amb això vull dir que es pot ser un excel.lent jugador de futbol o el millor entrenador del món i no necessàriament entendre gaire de literatura. I es pot ser lector feliç, passar-ho molt bé i no tenir cap necessitat, ni ganes, d’anar més enllà d’allà literàriament (cosa que no critico, ans al contrari). I tampoc em consta que Guardiola volgués fer de crític literari ni de res semblant; senzillament algú li va demanar què llegia i ell va contestar que allò, aquella història d’amor de Francesca, una dona inquieta i una mica pàmfila, que s’avorria enmig dels infinits camps de moresc d’Iowa, fins que va arribar un fotògraf (que després, gràcies al cinema, vam saber que era Clint Eastwood). I Guardiola va explicar que aquesta novel.la li estava agradant. Res a dir. Només destacar que el poder de Guardiola va ser en aquell moment molt gran, però que avui, demà o qualsevol dia d’aquests, el seu poder d’encomanar entusiasme per qualsevol música, llibre o producte cultural s’ha multiplicat per mil, o per tres mil. És per això que li demano prudència (que ja ha demostrat que en té). I res més. Felicitar-lo i felicitar-nos tots.

8 pensaments a “EL PODER DE GUARDIOLA.

  1. … ja m’has publicat un nou post i jo encara estic buscant el meu caminar.
    Ramon, ara que el Pep podrà encetar una nova lectura que el desconnecti de la gran feinada, potser que li enviïs algun dels teus llibres de contes on podrà ensumar de lluny el seu Bages natal…
  2. Hem aconseguit un triplet: Copa, Lliga i Champions.
    Però no és sant.

    Segur que deu estar llegint Desfent el nus del  mocador, bé que et van convidar a la Llotja, amb tot el dream team literari.

    El que voldria dir és que en Guardiola sempre ha mostrat respecte per la nostra llengua i literatura.

  3. El llibre no sé si era embafador o no (no l’he llegit), però la pel·lícula dirigida i interpretada pel gran Clint Eastwood no ho és gens, d’embafadora. Es tracta d’un drama romàntic d’una maduresa extraordinària, que no cau mai en la llagrimeta fàcil. I el final és meravellós; et glaça el cor.

    Clint Eastwood revisita el drama i el resultat està a l’alçada de mestres de la categoria de Douglas Sirk o Elia Kazan. És una pel·lícula totalment recomanable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *