SERGEI DOVLÀTOV BEVIA MASSA.

La nota biogràfica del primer llibre de Dovlàtov que apareix en català: La zona, apunts d’un vigilant de camp (Labreu edicions), explica que l’autor rus va morir “víctima de l’alcoholisme.” A El compromiso (que de moment només hem pogut llegir en castellà, gràcies a l’editorial de Gasteiz, Ikusager) s’hi explica que “bebió mucho vodka para ahogar las penas.” La diferència de to és manifesta…

També els dos llibres  -els dos únics que de moment he llegit d’aquest autor- són d’un to molt diferent. El compromiso, tot i la implacable crítica al règim soviètic que el travessa de cap a cap, és d’un humor corrosiu. La zona és un llibre molt més cru. La zona és cru amb el règim soviètic i amb la humanitat. És una novel.la -si se’n pot dir novel.la d’aquesta aparentment absurda barreja de cartes a l’editor i narracions inconnexes sobre un camp penal- que no et dóna agafador. I sense agafador, se t’emporta cap a l’infern. Deia Pierre Michon que entenia l’alcoholisme de Faulkner, però que no acabava d’entendre el de Malcolm Lowry. No sé què en deu pensar -si és que hi ha pensat mai- del de Dovlàtov (no per casualitat, l’alcohol és un dels temes dels seus llibres). Alcoholisme i literatura a vegades van junts (i a vegades donen bons fruits).  Ja està tot dit.

Però aquest apunt -que he hagut de fer de pressa i corrents- havia d’anar dedicat a la feineta que fan les editorials independents, que no paren de donar sorpreses. Com aquesta que ens acaba de plantificar al mig de la cara la gent de Labreu edicions, això de treure Dovlàtov en català (amb un interessant pròleg de Ricard San Vicente i una bona traducció de Miquel Cabal). El llibre enceta la col.lecció de narrativa La Intrusa. I m’ha dit un ocellet que darrere hi ha -entre d’altres- el famós Subal Quinina, aquell que va dignificar el món dels blogs amb el seu famós (i ja tancat) La Segona Perifèria. És el de la foto. Res, doncs. Que gràcies pel llibre. Per publicar-lo.

4 pensaments a “SERGEI DOVLÀTOV BEVIA MASSA.

  1. D’aquest llibre ja fa dies que se’n parla, tan a la premsa com als blocs, però la veritat és que encara no ha arribat a Girona. Aquesta tarda mateix he tornat a fer una ronda per diverses llibreries i encara no el tenien. Persones qualificades (és a dir, que saben de què parlen) m’han comentat que els de LaBreu edicions porten personalment el llibre a les llibreries, i que molt probablement vindran a la ciutat del Ter i de l’Onyar aquesta mateixa setmana. Espero que així sigui, perquè l’espera s’està fent molt llarga.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *