LA POETESSA LLAVORS ENCARA NO HAVIA NASCUT

 Imagineu l’any 1961, un àpat a can Costa. Imagineu un professor d’anglès amb una bassa d’ànecs a casa seva, imagineu també la Rosa Leveroni. Imagineu molts més poetes. I l’illa de Sicília. Com a nexe de tot això hi poso una fotografia de la Susanna Rafart (sense el seu  permís). La poetessa de Ripoll llavors encara no havia nascut; ara som companys d’editorial i fa uns mesos que vaig tenir el gran gust de conèixer-la (fa poc ella em va presentar un simpatíquissim Francesco Ardolino)…

Tal com dèiem, es veu que el 1961 hi va haver un dinar a can Costa. Hi van assistir el poeta sicilià Salvatore Quasimodo, que dos anys abans havia rebut el premi Nobel de literatura, la Rosa Leveroni, el Manent, el Garcés, el Palau i Fabre, el Valverde, el Triadú i “una jove acompanyant del poeta” (a qui la Leveroni es veu que va descriure amb gràcia). També hi havia, diuen, el que vint anys més tard seria professor d’anglès -a estones perdudes- per a molta gent del meu poble: en Josep Maria Bordas. El senyor Bordas, que li dèiem, va morir fa uns anys en caure mentre donava menjar als ànecs (els de la bassa de la seva casa de Barcelona) i va ser enterrat en aquella bucòlica parròquia de sant Genís dels Agudells, Horta amunt. De jubilat va gaudir molts anys de casa, bassa, ànecs (i també piscina) als afores del meu poblet. Era un home culte, portava barret i bastó i l’acompanyava, fent saltironets, una dona petita, enjoiada i coqueta. Els havia portat i anat a buscar molts cops, amb el meu primer cotxe, a l’estació de tren més propera, la de Sant Quirze de Besora. Un dia, jo encara molt jove, l’home em va regalar dos llibres: el seu recull de poemes Del cor i de la terra i una traducció seva de l’Obra Poètica de Salvatore Quasimodo (el llibre que havia vingut a presentar el premi Nobel aquell dia de 1961 que va començar amb un dinar a can Costa). Es veu que el dinar va ser memorable i potser còmic, tal com explica Francesco Ardolino al prefaci de les noves traduccions de Quasimodo fetes -diuen que molt encertadament- per Eduard Escofet i Susanna Rafart. Jo encara no tinc el llibre, ni he llegit els poemes, ni tampoc he pogut llegir la introducció d’Ardolino (però n’he sentit a parlar i ja friso). Mentrestant, m’he començat a imaginar aquell dinar a can Costa, amb aquells comensals, amb un jove senyor Bordas…Tot plegat m’ha fet una gràcia immensa. Vull dir aquest punt de contacte poètic entre el meu vell professor d’anglès, la imparable Susanna Rafart i l’incansable Francesco Ardolino. 

Nota: Avui fa dos anys i tres dies que va néixer El camp de l’Erra. Estic content, perquè sóc el monarca absolut del meu blog. Vull dir que aquí m’esplaio, em desfogo i m’hi passejo a lloure. Ningú em diu què ni com ho he de fer. Però, coneixent-me el poc que em conec, penso: a qui pot interessar? Amb tot, sou uns quants centenars els que el visiteu cada setmana. Petit miracle! 

9 pensaments a “LA POETESSA LLAVORS ENCARA NO HAVIA NASCUT

  1. Doncs va, si tots us poseu nostàlgics jo, que també vaig ser alumne del senyor Bordas, no seré menys. Aquests són els versos que el professor va dedicar als seus alumnes:

    Aquest és el selecte i petit estol
    dels set alumnes de la classe d’anglès
    de Santa Eulàlia de Puig-oriol,
    tots incorporats, amb un tres i no res,
    a una breu auca de set rodolins,
    amb versos curtets però d’allò més fins.

    Molt llestet, mal que s’ho pensi,
    puntual sempre, el Florenci.

    Conegut de tot el món,
    parla i comenta, el Ramon.

    Aviat hi és també
    la senyora Boixader.

    I amb la mare, tota seva,
    apareix, esvelta l’Eva.

    Sense fer gota de fressa,
    ara arriba la Teresa.

    Superant totes les pors
    s’incorpora la Dolors.

    I amb un cotxe que molt “pita”
    per fi arriba la Benita.

    Josep M. Bordas

  2. t’has plantejat que potser ets bo, interessant, etc.? T’acabo de descobrir gràcies al diccionariet que ha proposat la Maria de El Meus país d’Itàlia, i et seguiré llegint. Estic enganxadíssima als bons blogs. I el teu en fa tota la pinta. Felicitats els 2 anys i 3 dies, que en facis molts més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *