LA VIDA ÉS A UNA ALTRA BANDA

Se m’ha acudit fer una llista de paraules estranyes, d’aquelles intraduïbles o amb significat dubtós, ambigu. Tot ha començat amb la paraula txeca LITOST, que Milan Kundera explica al seu Llibre del riure i de l’oblit. També havia pensat en SAUDADE, MORRINHA, REGRET i RECANÇA, però he de reconèixer que m’he encallat a LITOST…

I segons el mateix Kundera i altres comentaristes ad hoc, la paraula LITOST vindria a significar un estat d’ànim turmentós provocat per la visió de la pròpia misèria; una mena d’insatisfacció amb el present, una recança (ep, aquí sense voler m’ha sortit l’ambigu mot català RECANÇA!) amb el passat -sobretot amb la infantesa- un sentiment de pena, de fracàs i d’autocompassió…en fi, que per sort el LITOST sembla més aviat propi de la joventut, que sempre és més insegura (però tampoc s’ha de descartar en societats i fins i tot en nacions sense Estat, recordem que Txèquia ha passat per molts tràngols històrics). Aquesta insatisfacció que descriu el mot LITOST, s’acosta a la SAUDADE portuguesa, que diuen que no és tristesa ni enyor, sinó desig de ser allà on un no és: a casa, al passat, al futur, fora de casa…una mena de síndrome del cul del jaumet, però més de l’ànima que del cos. La MORRINHA té un sentit bastant més clar, perquè els gallecs, poble mariner i emigrant, l’ha anat definint i li ha anat concretant el sentit, clarament d’enyor de la terra dels pares. Sobre el REGRET dels francesos, el meu diccionari el traudeix com a Recança, Pesar, Penediment, Plany…De manera que a la inversa, Pesar, Penediment i Plany, també ens poden servir per definir la nostra RECANÇA. Un altre dia m’agradaria aprofundir una mica més en aquestes paraules i amb el seu significat, amb tot, diria que la insatisfacció amb la pròpia vida i amb el present, l’enyor i la inquietud de no estar bé enlloc és universal: tothom ha pensat alguna vegada o altra que la vertadera vida ÉS A UNA ALTRA BANDA.

8 pensaments a “LA VIDA ÉS A UNA ALTRA BANDA

  1. Hol a

    Estic fent un estudi sobre el significat del mot “erra”  i he trobat el teu blog. “El camp de l’Erra”
    Sisplau: Em pots dir què significa “erra”?

  2. Encara que la verdadera vida estigui a l’altra banda no hi penso anar, perquè ja estic a l’altra banda. Si vaig a l’altra banda i veig que per trobar la verdadera vida he de tornar a canviar de banda! Més val que ho deixi com estar.  

  3. Ramon, els asturians (que tenen una llengua pròpia que ningú no té en compte), compten amb el sentiment de la “señaldá”, que diria que és el punt de trobada just entre la saudade portuguesa i la morriña gallega.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *