La màquina secreta —Bon dia amic, el trobe més amoïnat que de costum: com si no haguera dormit bé. —Calle, calle, que m’han dit que el govern de Madrid té una màquina que investiga dins del cap de les persones. Una màquina que sap tot el que hem pensat, el que pensem i el que
Dilema estilístic Disposat a escriure les quatre ratlles habituals –bastant espontànies i fulgurants–, se’m presenta un dilema. No sé quina línia he de seguir, si optar per la trinxera combativa dialèctica o pel cànon políticament correcte. En conseqüència, intentaré simultaniejar les dues possibilitats, tot i saber que la hipotètica força del text pot perdre en
“Como aves carroñeras” Això va i era un cuplet que triomfava en els primers lustres del segle XX. “Como aves conocidas por carroñeras, en Madrid aparece la calavera…” (més o menys). I la inspiració poètica s’excita i pugna per saltar a la lletra impresa. En efecte, els voltors planen sobre un cos inert mentre les
Diàleg o repressió? La gestació d’un article pot ser originada per diversos motius o estats d’ànim. És a dir, per notícies d’actualitat, per experiències o per reflexions sobre qualsevol tema que l’autor crega d’interés per a l’hipotètic lector. Després, una vegada triat l’assumpte i estructurada l’anàlisi, procedeix a l’especulació que cadascú pot desenvolupar. Però què
No pregunteu Els destinataris d’aquest document tenen un denominador comú: haver abandonat la llengua dels pares o dels pares dels pares com a instrument de comunicació en els territoris que li són propis. És a dir, aquells que foren o són adoctrinats en els postulats del nacional catolicisme pancastellanista; als qui de manera grandiloqüent es
“Consolatio” En algun lloc he escrit que un nacionalisme és temible quan es creu investit de superioritat: eixa condició discutible fa que menyspree els nacionalismes que subjuga. Perquè no sols disposa de l’aparat bèl·lic i repressiu de l’estat, sinó dels altres mecanismes de domini incruent –doctrinals o propagandístics– que aplica sobre la població. L’1 d’octubre
Oh, Castella!! Quants personatges cèlebres han compost càntics elogiosos en honor teu. Quantes exegesis apassionades orlen amb la lira sonora de la inspiració la teua trajectòria única. Quantes veus has convocat en un orfeó adulador que glorifica el teu ésser indescriptible. Però no has tingut la sort de saber contemplar-te a tu mateixa sense intermediaris
El llombrígol surrealista –D’uns quants mesos ençà que no alce el cap, doctor. –A veure, assente’s al divan i relaxe’s. Així. Explique’m les sensacions que l’amoïnen. –Calcule que em sent un llombrígol en un fangar. –Caram!, això és kafkià: ha begut alguna beguda espirituosa? –Jo? Ni pensar-ho: llombrígol és la manera de dir que em
El furt violent d’una besada Em va estranyar profundament que les pantalles espanyoles de televisió oferiren aquelles imatges tan rellevants. És veritat que duraren pocs segons, però l’eloqüència del gest transforma l’anècdota en formidable categoria. En realitat crec materialment impossible transmetre un retrat tan fidel de la qüestió en un espai temporal tan curt. La
Victimisme Els privilegiats que orbiten en les grans constel·lacions han trobat en la perversió del llenguatge una esgrima retorçuda en el debat polític. En efecte, la tendència general de les classes dominants, partidistes o no, acusen l’oponent de ploró quan aquest denuncia el que creu una injustícia o un greuge infligit pels poders. El gran
Valencianitzar Catalunya La fèrtil i sàvia ploma d’Ortega y Gasset ompli pàgines immarcescibles de bellesa pàtria. Però, malgrat el xovinisme que respiren, li sobra intel·ligència per a reconéixer les interferències que la llasten. “Castilla, sentida como una realidad visual, es una de las cosas més bellas del universo. […] Mira y quiere la diversidad a
Statu quo “Los castellanos quieren quitarnos aun la memoria de nuestra antigua libertad: gente enemiga de todo género humano.” D’aquesta contundent manera Gregori Mayans acabava un paràgraf que iniciava així “Con razón sienten los barceloneses la metamorfosis de su Diputación”. L’explícit document –exhumat i publicat per Toni Mestre l’any 1970– formava part d’una carta manuscrita
Inviolable hipòstasi Va ser la primera emissora de ràdio de l’estat Espanyol. València, amb el dorsal número tres, s’incorporà a la xarxa modernitzadora que implicava un mitjà de comunicació inèdit. El número u el portava Barcelona. Fou i és un poderós instrument d’assimilació individual i col·lectiva que inocula cohesions a través de l’idioma: pura castellanització
Dret de conquesta? No estic en condicions de certificar l’exactitud de la frase perquè intente traslladar-la de memòria, però sí del contingut: el to era d’extrema supèrbia i ho va dir públicament per l’agost del 2107. Davant la conjuntura que podia significar una escissió pacífica del sobiranisme català, l’aspirant a l’alcaldia de Madrid digué: (“Sea
L’harmonia de Turballos De segur que a ell no li agradarà veure’m escrivint-li un obituari a aquestes hores de la nit. Com si el vera, se’n deu haver anat de puntetes sense gosar donar faena als àngels. I malgrat tot, els impulsos i el sentiment m’obliguen a dibuixar ni que siga un esbós de la