El paradigma legítim El president de la patronal AVE està ben preocupat per l’infrafinançament i pel famós Corredor Mediterrani que ni s’ha fet, ni es fa ni es farà. En l’entrevista publicada pel diari LEVANTE EMV (4.09.16), deixa anar interessants judicis inèdits… per al món que representa. Referint-se a una investidura de Rajoy, proposa traure
València seduïda Igual que es convertí en cigne o en bou per a conquistar Leda i Europa, Zeus s’encarnà en Rita Barberà per tal de seduir lo poble de la ciutat de València. I així com la bella Europa fou fecundada i parí Minos, de la unió de Rita/Zeus i la massa incauta nasqué Acèfal.
El professor de semiologia A mesura que les actuacions –individuals i col·lectives– esdevenen pràctica política i font de pensament l’admiració pel Partit Popular es fa més i més profunda. La mateixa sensació és compartida per un vell amic que coneguí en un certamen on les ponències tractaven dels delíriums trèmens en les societats avançades. Es
Un SÍ seria més eloqüent L’apassionant món de la política ens procura moments de gran calat o transcendència històrica. El que vivim ara n’és un: com si el destí incògnit ens submergira en un joc diabòlic. Però la immediatesa, nerviosa i poregosa impedeix detectar les oportunitats que la situació ofereix, precisament, al partit en declivi.
Una sessió de divan En alguns casos el destí d’un psicoanalista sensible consisteix a assumir la psicosi que combat en els seus pacients. Això és, exactament, el que li ha passat al meu durant l’última sessió en la qual m’enquimerava a adoptar personatges històrics tot i saber que són productes de la paranoia. En un
Ja sé que no sóc Napoleó Després d’unes quantes sessions amb el psiquiatre, m’he convençut que no sóc Napoleó tal com he cregut els darrers anys. Però una vegada abandonat Napoleó la vespra d’Austerlitz, he transmigrat a l’ànima de Michel de Nostradamus. Per això albire el futur amb discerniment d’astròleg i pense en la llei
Jo denuncie (A manera d’introducció, diré que em dispose a reproduir un article escrit el maig del 2015 i que resta inèdit, ja que la premsa presumptament progressista de Madrid no va considerar oportú publicar-lo. Si no ha perdut –malauradament– vigència, la decisió d’enviar-lo a LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ haurà estat correcta. Naturalment, el
Amb quina rapidesa Cronos fa girar la roda inexorable del temps. Sembla que ha sigut un sospir i ja fa més d’una setmana que, seguint els savis consells de l’exalcaldessa del Valle del Ujón, plore l’amargor de la derrota. Reclòs al racó més penombrós de casa, enyore un passat venturós. Perquè dues dècades i mitja
No descobriré res de nou si afirme que les conseqüències de la globalització econòmica fan trontollar l’estat del benestar. Les bambolles financeres provocades per la desmesurada ànsia de riquesa han produït injustícies socials d’ampli abast. L’efecte del capitalisme incontrolat ha fet que una minoria acumule béns d’ús i de canvi a costa d’incrementar la penúria
«La clau està en el 3». És tot el que vaig esbrinar després de traduir el missatge xifrat que em va lliurar un suposat venedor d’igualetes. Segurament la fragmentació de la succinta frase obeïa al rigorós protocol de l’Agencia Central d’Afligits Anònims. En realitat és una mena de Mossad a la valenciana, amb diverses dependències
Des de l’àgora de Patraix sent les veus de savis, mercaders i legisladors que disserten en l’acte solemne del lliurament dels premis Jaume I. Els discursos, des del punt de vista del sofista diletant, són un cant a la ciència i a l’esforç. Impecables, doncs. I no obstant la bellesa oratòria de patricis i tribuns,
Com a introducció d’aquest article faig constar l’amonestació cordial del meu mentor i amic: m’ha suggerit amablement que no escriga en to admonitori i, també, que la ironia pot causar més efecte que no el drama. He de fer-li cas. Tanmateix, al·legue que les evidències injustes provoquen impulsos difícils d’embridar. Però he de contindre’m perquè
No sé si hem sigut justos a l’hora d’avaluar la tasca benefactora d’aquells que han governat el nostre país al llarg d’una generació. Crec que no hem sabut agrair-los l’esforç esmerçat a fer-nos més feliços als valencians. Ens queixem per vici quan hauríem d’elevar-los al podi dels campions. Intentaré corregir les faltes comeses amb la
El pacte de la gàbia La meua immensa i contrastada ignorància em feia suposar adhesions i convinences que, en fracassar el vaticini, m’han afonat l’autoestima. És exactament el que em passà quan el PSOE signà –possiblement amb sang– l’acord amb el partit dels “citoyens de la patrie”. L’inveterat desconeixement inherent a la meua ingenuïtat em
En ocasió del 25 d’abril, diada del País Valencià en record de la trista batalla d’Almansa, de cada tres llibres que compreu en la meua pàgina web, només en pagareu dos. El més barat és el de regal. Només el 25 d’abril. http://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/