Immersió lingüística? Depén de quina Amunt el periscopi!! Al flamant líder del Partit Popular se li nota de lluny el plaer que li produeixen les riqueses culturals reconegudes a la Constitució. Carta Magna, esgrimida com una arma llancívola contra els qui s’oposen a ser deglutits i arrasats per idees totalitàries. Considere irrellevant saber si a
Hui, més que mai… Els qui sentim la terra pròpia com un espai innegociable que no es pot humiliar; els qui coneixem els vincles irrevocables que feren possible la construcció física i espiritual del País; els qui hem sabut ser baules naturals d’una cadena impecable de tradicions singulars; aquells que creiem en la justícia com
El guerrer, la història i el ‘flamenco’ Plagiaré a consciència, tot i mutilar la frase marxiana per on em convé. I ho faig grato animo et libenter. Groucho deia que un club que l’acceptava a ell com a soci, no li mereixia prou confiança. Doncs bé, un Estat forjat amb trampes i coaccions, tampoc me’n
La insuportable lleugeresa del llaç… …o de com la prepotència és desbordada per un gest de protesta absolutament pacífic i democràtic. No deixen de fer-me una llàstima infinita. Quant que han de patir els qui exerceixen el domini mitjançant les lleis elaborades pro domo sua i assistits per la força bruta!: ha de resultar-los una
Llaços de dolça mel i ira d’amarga fel La ministra del negociat corresponent del govern de Madrid assigna el mateix grau d’infracció als qui posen llaços grocs que als qui es dediquen a llevar-ne. No obstant la salomònica sentència, el conflicte mereix una anàlisi que situe l’afer en les coordenades oportunes. Perquè és menester definir
L’esvaró de Quim Torra Deixeu-me dir de bell antuvi que no m’agrada gens haver d’escriure aquest text, però l’ètica m’obliga a fer-ho. El President de la Generalitat septentrional no hauria de caure en el parany dialèctic de les paraules, senzillament perquè ni pot ni deu fer-ho. Ni tan sols embolcallant el verb “atacar” amb el
Intel·lecte, raó i sentiment El premi Nobel Vargas Llosa, el filòsof Fernando Savater i un considerable etcètera de personatges rellevants de la cultura castellana propugnen una mesura inquietant: redacten i signen un document (“Manifiesto por una lengua común”) perquè el cos legislatiu consigne l’idioma castellà com a únic instrument vàlid en l’àmbit públic i oficial.
Roda de premsa Recorde vagament que el narrador o un dels personatges novel·lats de Juan Marsé es referia al jou i a les fletxes com l’aranya. Tal vegada, el personatge pixara sobre el símbol falangista com un acte d’alliberament. Aquell matí la imatge reflectida a l’espill del bany mostrava un determinat gest: no sabem si
L’haca, l’he treta; l’altra haca, la trac? El que intenta explicar el present text crec que pot ser il·lustrat per un succeït esdevingut a les primeries del segle passat. El lloc on van ocórrer els fets ni afegeix ni resta potència al relat en cas de tindre’n algun, per això li direm Castell Nou del
Un congrés fictici En el Congrés d’Agrimensors Euclidians, celebrat els dies 29, 30 i 31 de febrer de l’any en curs a la ciutat de New Kent, s’ha descobert un teorema que impugna la idea espai-temps per la qual es guiava la humanitat des del temps de Djoser. La gran novetat és deguda a la
L’estoreta velleta No crec que s’haja commemorat com cal un fet extraordinari en la crònica del meu poble. Enguany ha complit seixanta anys un acte que féu tremolar mitja València perquè l’altra mitja ja havia mutat. Em referisc al discurs que Martí Domínguez Barberà adreçà al món faller concentrat al Teatre Principal, el març de
Encara diuen… Encara diuen i encara es pregunten per què han forjat un reducte d’individus que detesta tot el que ve de ponent. No és cert… del tot, perquè hi ha gents senzilles i amables vingudes de les Castelles que no han tingut la necessitat d’entendre’ns. Sí, necessitat —som flagrants culpables de l’omissió d’aquesta exigència—,
No és Europa, estúpids!! Com sap el lector, Europa fou una bella jove segrestada per Zeus, metamorfosat en un bou blanc i juganer per tal de seduir-la. Ara, Europa viu raptada per un bou negre i pèrfid que no dubta a profanar els principis constitutius del do olímpic de la pau i del seny. Fins
Indissoluble i macrocèfala Açò va i era un Regne que va construir una gran, enorme i formidable metròpoli. Era tan immensa tan immensa, que els malpensats l’acusaven d’apropiar-se les riqueses d’altres burgs sotmesos. «¿D’a on ixen les dobletes d’or per a pagar les fabuloses despeses de la gran urbs?», –s’interrogava un filòsof de l’escola estoica.«Ah
Una porga mal païda L’acabada de nàixer Televisió Valenciana, va emetre, en prime time del diumenge, una reunió de representants de les diverses forces polítiques que governen o aspiren a governar el País Valencià. Com era de rigor, el tema central de la conversa es referia al fet del restabliment d’un mitjà públic en la