De jutges i de polítics Durant segles, la qualificació de bord connotava orígens socials vergonyants. Amb la modernitat, l’estigma desaparegué. Però aquest article es referix a la tipologia de bord honoris causa el nombre del qual col·lapsa el hit parade de la coentor. En termes psicològics –que no sicològics, que tractarien de la figa– aquest
Polifem contra Odisseu ¿No volíem (alguns) materialitzar l’égalité com un dels tres pilars que sostenen la justícia social? Doncs per eixa via es mouen les intencions del govern valencià. Ah, però el decret sobre l’ensenyament, equitatiu i solidari segons l’opinió d’alguns, ha posat en marxa una gran quantitat d’energies adverses: són els privilegiats. És a
Parlar foradat «Los españoles somos iguales ante la ley», s’esgargamellen, inassequibles al “desaliento”, els nacionalistes espanyols. Van disseminant aquest mantra dialèctic per tal de legitimar el dret de conquesta allà on encara no han segat els vincles originals. Quantes vegades els sentim pronunciar frases altisonants que incorporen palmàries falsedats. “Iguales”? D’això, res. L’argumentari capaç de
La timba tètrica Deixem-nos d’ironies subtils, d’afalacs genuflexos i de romanços. Al poder central, mane qui mane, els valencians no els importem un bunyol. (Per cert, heu tingut la curiositat d’analitzar les frases de Susana Díaz i la seua teoria sobre els dos grans corredors ferroviaris?). Deia jo que entonar la cançó predilecta de cada
En ocasió del 23 d’abril, dia de Sant Jordi, de cada tres llibres de la meua pàgina web que compreu, només en pagareu dos. http://oportunitatsisaldos.blogspot.com.es/ El més barat és el de regal. Oferta vàlida del 21 al 25 d’abril.
Un enigma metafísic Una parèmia oriental diu que la saviesa comença per dir les coses pel seu nom. Ajustant-me a aquesta màxima, formule l’endevinalla següent: Si el finançament que rebem de l’Estat és un tractament miserable; si som postergats a l’hora d’assignar infraestructures al País Valencià; si rebutgen potenciar la imprescindible xarxa del transport urbà;
Des de Levantínia amb furor Desprès de la visita inútil d’un ministre vingut del rovell dels ous, és inajornable abolir del nostre vocabulari termes que ens desacrediten. Aquests verbs són, per ordre alfabètic, els següents: demanar, insinuar, instar, pregar, requerir i sol·licitar. Per què? Perquè són propis de les monarquies absolutistes i de les dictadures
Drets i coaccions En l’entrevista apareguda al “Levante-EMV” el 9 d’abril, entre la periodista Julia Ruiz i la consellera de Justícia i Administració del Consell del País Valencià, apareixen algunes claus entre les quals el rotatiu en destaca una que insereix en primera plana. «Fer servir el valencià és un dret, no pot ser una
Als valencians que volen ser-ho Frustraria l’expectativa del lector si algú pensa trobar elegància, estil o exquisidesa en aquest article, ja que la indignació supera disciplines d’autocontrol o complicitats amb la prudència. I perquè a qui va perdent el partit per dotze a zero tant li fa rebre més gols en la xàvega. Aquestes ratlles,
Jocs diabòlics Ja fa temps un savi em va aconsellar que fera servir la ironia com a instrument de seducció a l’hora d’escriure. I jo el vaig creure: creure en el sentit d’admissió convincent i creure com a significat d’obediència. Ho he intentat de cor, però quan els fets fan bullir les neurones com la
El vesc imperceptible Cada dissabte, el diari “Levante-EMV” publica una interessantíssima pàgina que firma Luis Motes (en algun moment, Lluís). Amb delit llig cada article d’aquest periodista perquè aporta un elevat nivell cultural. No obstant això, en el publicat el dia 25 trobe una expressió que grinyola, perquè la crec digna d’altres plomes menys sensibles.
Madrid 7, Barcelona 1 Invocar els mandats de Brussel·les contra els diputats que han votat contra decisions del govern, em sembla, com a mínim, una exhibició d’hipocresia hispànica. Sobretot si recordem la displicència –o la repulsió– amb què el mateix govern respon als manaments o directius que formulen, amb insistència franciscana, les comissions de la
Dependències pernicioses D’uns quants mesos ençà, els mitjans de comunicació reprodueixen un concepte negatiu que els impulsors haurien de contindre quan el fan servir com una arma llancívola. Es tracta del mot xantatge. No sé si xantatge és la immersió en castellà de milions de valencians que fórem educats en l’idioma dels vencedors de totes
Curial e Güelfa En saber-se l’autoria d’una obra en català fins ara anònima, veig amb profunda satisfacció les reaccions del món acadèmic de Madrid. L’aclariment de l’enigma mobilitza la intel·lectualitat hispànica i fa visible l’article 3 punt 3 de la Constitució “que nos hemos dado!”. Experts en romanística medieval, filòsofs i escriptors, són entrevistats pels
El rei fundador i Amalio Gimeno Sovint em repenge en la sàvia opinió de sociòlegs o pensadors que reforcen les meues idees. Més d’una vegada he citat George Steiner. Aquest filòsof exquisit sol dir que llegint els noms dels carrers de pobles i ciutats podem arribar a conéixer la seua història. La ciutat de València