Moreno i companyia

El guerrer, la història i el ‘flamenco’

Plagiaré a consciència, tot i mutilar la frase marxiana per on em convé. I ho faig grato animo et libenter. Groucho deia que un club que l’acceptava a ell com a soci, no li mereixia prou confiança. Doncs bé, un Estat forjat amb trampes i coaccions, tampoc me’n mereix molta, de confiança. Un Estat autoinvestit d’una superioritat falsa, un Estat constituït en sinècdoque impenitent, un Estat que impulsa actuacions autoritàries, un Estat que ofega, econòmicament i culturalment, la meua nació, un Estat que sostrau recursos de tots els pobles que la formen i els concentra en l’àrea d’un macrocefalòpode opulent, un Estat que s’escudella el primer i deixa baix taula la ciutadania disciplinada en la por, un Estat que practica el dúmping descarat sobre la resta assimilada, un Estat amb un sol equip de futbol, un Estat incapaç d’acceptar la llibertat (en nom d’una Constitució elaborada en presència del guerrer d’Ortega), un Estat que consagra l’esperit de la de unicitat pueril, però proterva, en virtut d’un efecte capil·lar d’aquell pensament totalitari, un Estat que tanca a l’ergàstul de l’ànima dones i hòmens pacífics, un Estat que pregona una igualtat inexistent, car una part té drets i l’altra, obligacions, que em disculpen si baixe en la pròxima estació (si ho poguera fer), perquè no em mereix confiança. Demà mateix em pose a redactar la Constitució de la futura República de Patraix. Després hi haurà referèndums sobre si ens convé una independència inqüestionable o una confederació enraonada. Una confederació on cap de les parts podrà imposar l’idioma, la història ni el flamenco.

Vicent Moreno i Mira