Intel·lecte obsessiu

Intel·lecte obsessiu

És una obvietat que el distintiu més humà de la democràcia consisteix a procurar la igualtat entre els ciutadans. O el que seria el mateix, la democràcia és un espai cívic i polític on cap persona o conjunt no pot arrogar-se la facultat d’aplicar la llei del més fort. Aquest supòsit destruiria els fonaments del sistema per a convertir-se en tirania. Dit açò sense ànim didàctic, observe que la denominada democràcia espanyola, demogràficament imbatible en la facció castellana, cau en el despotisme quan ignora les minories. És més, no sols no les reconeix, com ordena la Constitució, sinó que intenta sotmetre-les per terra, mar i aire. Les insistents declaracions d’igualtat entre persones són un eslògan fal·laç, un mantra propagandístic.

La castellanofonia, doncs, és incapaç de trobar lloc al sentit indispensable del respecte. I els fets, patits durant segles, demostren que ha d’haver-hi un sol relat. Objectiu estrela que imposarà l’organització catalanòfoba emergent en arribar al poder: alerta, ho farà amb molta més duresa que el PP. Les paraules de l’apol·lini líder són eloqüents: «Los nacionalismos son la división, el señalamiento y el odio». I té raó. L’Espanya d’arrel castellana –assistida pels dòcils renegats–, abomina la diferència, fomenta la divisió i propaga l’odi que engendra la xenofòbia. Perquè, què ocorre a Catalunya? Mentre la minoria sotmesa ha acceptat regles imposades, no hi havia fractura social: era normal. Però quan la Catalunya catalana es vol emancipar dels jous constrictors i abusius, arriba l’Apocalipsi. Dit d’una altra manera, mentre manen els de sempre, tot va sobre rodes perquè el relat invasor regeix el destí dels pobles. Ara bé, si aquest poble sotmés reclama pacíficament el dret a viure la seua cultura sense interferències, comet el delicte de rebel·lió.

Com que Albert Rivera, Inés Arrimadas!!, Carrizosa!!, etc. m’exciten el costat poètic que tots portem dins, m’atrevisc a compondre els versos següents al líder salvapàtries i messiànic.

I dius que el nacionalisme és nociu

cagant-te en la terra on has nascut?

No busques traïdors venjatius

en qui fuig de l’esclavitud.

Explora’t l’intel·lecte obsessiu

i veuràs que el nacionalista ets tu.

 

(Quan s’assolisca la República Catalana, pense anar-me’n allà, encara que haja de tornar a fer la mili).

Vicent Moreno i Mira

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *