Moreno i companyia

“Oigo patria tu aflicción” 2

Oigo patria tu aflicción

a toda vela y viento en popa

arrastrando por Europa

tu soberbia y tu rencor.

No dudaste en dar prisión

alevosa y prepotente

al que odias solamente

por ser de singular nación.

Etcètera.

Benvolguda Espanya democràtica (això de benvolguda sols és un recurs de bona cortesia, i això de democràtica una mera ficció epistolar).

De manera que torne a preguntar-te: ¿Encara no t’ha caigut la cara de vergonya veient que els teus punts de vista –jurídics, polítics, i empàtics– es mouen en les intransigents muralles del feudalisme? ¿No t’importa fer el ridícul davant d’un món que rebutja les teues pràctiques abusives? ¿No ets capaç de veure que la concòrdia s’obté amb generositat i no amb el garrot sempre a punt? Ja sé que prefereixes l’orgull a la llibertat, però no acabe d’entendre l’interés d’inocular la ràbia als acastellanats que t’han construït. Lleva’t l’armadura rovellada que t’impedeix els moviments que t’aproximarien a la democràcia vera. Ara ets com un estaquirot, com una megaescultura de l’Illa de Pasqua. Hieràtica, inexorable, antiestètica i antiètica. Et convé, de tant en tant, acudir al raciocini per a deliberar com pots reconduir un projecte que fracassa. Deixa d’arrossegar l’oripell i l’ermini pel continent. Si en lloc d’orgull tingueres dignitat, millor ens aniria a tots. Abandona la set de venjança i assenta’t a la taula redona on les persones de bé dirimeixen les seues diferències. Ah, i respecta els altres igual que et respecten a tu.

Vicent Moreno Mira