Moreno i companyia

Cosmopolites de saló

El cosmopolitisme, en la major part dels casos no és sinó la coartada que intenta justificar l’statu quo que els ha tocat gaudir. No ho discutiré: si troben la felicitat en l’adaptació a un sistema sociopolític i cultural monopolitzat per una determinada classe dominant, fan bé. El que ja no em sembla moral és que la societat líquida que definia Bauman qüestione els disconformes crítics amb la comoditat filla de la mol·lície mental. Per què aquesta introducció? En el diari LEVANTE-EMV (21-X-2017, p. 45), entrevisten Alberto de Rivera, el qual afirma “El nacionalismo ha tejido una red clientelar para meter su ideología a los catalanes”. No podem negar que la frase és antològica. “Meter”! En conseqüència hem de reconéixer que l’acusació al nacionalisme d’inocular ideologia és certa i no pot ser més explícita. També és clar que els nacionalistes amb un estat darrere no es consideren que ho són ja que, precisament ells, han difós un fals relat assumit per les majories. (Quasi tots els relats són inventats). És a dir, l’apol·lini líder ignora que és beneficiari directe d’un nacionalisme hostil com l’espanyol, fonamentat en la història i la llengua de Castella. Dit açò, interrogue els falsos cosmopolites. ¿Com és que sobre les organitzacions –polítiques o civils– que tracten desesperadament de salvar la identitat i la dignitat pròpies penja l’espasa rovellada d’una Constitució concebuda per a consolidar una preeminència injusta i exclusiva? I una altra interrogació a Alberto de Rivera. ¿Quin immaculat teixidor li ha confeccionat la xarxa ideològica nacionalista exacerbada amb la qual agredeix els qui no senten com ell?

Al capdavall, el 99% de les persones són nacionalistes encara que no ho sàpiguen. I això no és necessàriament dolent per a la convivència pacífica sempre que les idees es manifesten amb respecte. El que és altament perillós és quan un nacionalisme se sent superior. Aquesta qualitat (?), exhibida ostentosament pel nacionalisme prepotent del Regne d’Espanya, promou, en legítima defensa, el rebuig a la submissió dels altres pobles integrants. Mentre hi haja algun residu de dignitat humana, hi haurà resistència. Malgrat el partit apostrofat i el de la gavina.

Vicent Moreno Mira