Moreno i companyia

Entre el Puig i l’Albufera

Els qui invertim temps, esforç i entusiasme en la nobilíssima missió de vetlar pel nostre llegat cultural, no necessitem la presència d’una inspiració que, siga dit de passada, dubte de posseir. Però al ciutadà escarmentat li sobra parar les orelles o llegir els titulars dels diaris  per a captar materials suficients capaços d’omplir planes senceres de reflexions i d’anàlisis relacionades amb la qüestió. Desitge que aquesta introducció justifique el discurs següent.

Resulta que el Partit Popular fa una mena de conclave a la localitat de Peníscola (ni els membres d’aquesta formació política podrien arribar a més, ni la valenciana, blanca i fortificada península podria caure més baix; acollir delegacions i personatges del tot aliens a la història que alberguen les muralles vetustes del municipi septentrional). Reunió d’àmbit regional que és tant com dir nacional, segons els paràmetres impulsors d’aquestes ratlles. Resulta també que, per tal de dotar l’acte d’un plus de solemnitat internacional, es fan acompanyar d’alguns elements que bamben per la capital de l’Estat. Dons bé, un d’ells, apel·lat Hernando, ha fet un comentari que hauria de passar als annals de l’estupidesa o, segons com, al gènere xenòfob que sol practicar la ignorantocràcia que ens domina. I aquest sistema relacional no es conforma amb estrangular els recursos financers, sinó que gosa furgar en la sagrada àrea de la dignitat. ¿Com es pot entendre, si no, que pronuncie el cognom del nostre president a la castellana manera? És a dir, Pu-ikh. ¿No està deixant que els mateixos fantasmes nacionalistes agredisquen el que considera una anomalia que voldria extirpar? Segurament, la supèrbia de la qual abusa habitualment li indicaria que faria gràcia o exhibició d’un enginy prepotent. Ni té gràcia ni enginy, ja que si en tingués evitaria actuacions com la que difongueren les ones de ràdio. Per tant, sols la prepotència de l’enze se li pot atribuir.

D’altra banda, voldria exposar una idea que em balla pel cap des de fa setmanes.  Propose la construcció d’un xalet a l’espai de l’Albufera perquè servisca de residència estival o de descans per al President espanyol. Es podria dir “Villa Mariano”. Podríem fer un acapte entre els valencians de bona voluntat que amollaren un parell d’euros cadascun. Seria una cosa així com el Pazo de Meirás; i si tinguérem la sort que l’ocupara, esdevindria un bon reclam per on havien de vindre ajudes i subvencions que mantingueren l’existència del llac. El Coto de Doñana, divulgat, vigilat i magnificat pel nacionalisme m’inspira –ara, sí– la idea que brinde grato animo et libenter.

Vicent Moreno Mira