De la Constitución ejpañola
Es cert que la Constitución ejpañola, tot i que sagrada, me la passo per baix cama. Així i tot he de reconéixer que el pont que se’n deriva, m’ha anat de primera. Va, ànims que ja els tenim contra la paret..
Es cert que la Constitución ejpañola, tot i que sagrada, me la passo per baix cama. Així i tot he de reconéixer que el pont que se’n deriva, m’ha anat de primera. Va, ànims que ja els tenim contra la paret..
Ja se sap que quan es busca un culpable, tothom tendeix a tirar les culpes a algú altre que no sigui ell mateix. Avui farem una excepció. Accepto que la majoria, per no dir tots, els mestres i llicenciats que fem classe a la Secundària pública, som una penya d’incompetents que no hem sabut copsar
Si algú et diu: “o tal cosa, o jo”, tria sempre la “tal cosa”, ni que la tal cosa sigui una col·lecció de cromos. Si triaves el “jo” podria ser la primera d’una llarguíssima i perillosa sèrie de renúncies. Dedicat a una amiga meva que després de renunciar a un sopar amb unes amigues,
Llegir els diaris té la seva cosa. Quan arribes a la pàgina 14 tens motius més que suficients per deixar-ho córrer tot i anar-te?n a viure en algun lloc perdut del blanc Pirineu i no tornar-hi mai més. Te n?assabentes, per exemple, que el Mas es declara sobiranista però sense abandonar al seu col·lega Duran
Sembla que amb la publicació de l’Informe de la Fundació Bofill a propòsit de la situació de l’ensenyament a Catalunya, s’ha obert un concurs per veure qui la diu més grossa. Tret dels ultramuntans de sempre i les seves teories espanyolistes, crec que el premi hauria de ser per a Xavier Roig i el seu article
El dissabte quan vaig publicar a La Manyana l’article Un moment (9) algunes persones em van dir que era massa pessimista, que mai tant i etc. Avui ha sortit als diaris l’informe aquest sobre l’ESO a Espanya i a Catalunya. No sé si cal fer algun comentari. Per si convé arrodonir el cas, recordarem que
Estem vivint una època especialment mediocre. Tot i la bonança econòmica o, potser, per això mateix, hi ha alguna cosa que està fallant. No acabem de funcionar. Hi ha una atmosfera general de mediocritat preocupant. Un dels errors fonamentals em sembla que sigui alguna mena de frivolitat que ens recorre transversalment. Es comença per frivolitzar-ho
M’ha dit el Martini, que un seu col·lega de Balaguer, ha posat en marxa un fotolog, www.fotolog.com/fans_del_martini on diu que aniran sortint alguns dels seus quadres. No deixa de ser una bona notícia i més tenint en compte que l’obertura i manteniment de l’espai es fa gratis et amore i en els temps que corren no
A propòsit de la situació d’Espanya en general i Catalunya en particular. Frivolitzar-ho tot és el primer pas. Després te trobes un país ple d’imbècils, de cocaïnòmans i de xiquetes embarassades.
A Catalunya no s?ha organitzat encara cap moviment seriós de reprovació i de protesta pel que estan fent amb les Rodalies, el TGV i tota la pesca. Es estrany que contra la guerra d?Iraq es fessin manifestacions i cassolades que van donar la volta al món, i contra un govern d?una ineptitud orgullosament manifesta (la
Aquest li he didicat a un saludat que l’han fet assessor de no sé quina secció de la Diputació de Lleida. Té un bon sou, per aixó.I diu: Ni que sigui d’or, una gàbia sempre és una gàbia.
Aquí un quadre, encara sense títol, que té a veure amb la xiqueta de Valls, Hopper i Finlàndia. Oli sobre tela 92 x 73 (aprox). La bola és el món que existeix perquè ella el mira. Això que hi ha al costat del far del Hopper és la paret del fons de l’estudi i no
Sap tothom que si l? 11-M, arriba a sortir l?Aznar per la tele embolcallat amb la bandera espanyola i arriba a dir: ?Han sido los moros, vamos a por ellos!? aquí tenim govern del P.P. fins al 2070. Tanmateix es va perdre en un batibull de mentides i el sinistre Acebes amb la doble via,
Vergonya me fa viure en un país tan cutre com aquest. Ho dic pel tema de la sentència de l’11-M i la reacció de la cúpula de la Brunete i del P.P. L’article de demà de la Manyana anirà sobre el tema. (De pas, si algú em vol felicitar pel canvi del blog, ara hi
Observo, amb una mica de ràbia que me fa, que a ningú no li interessen les meves aventures amb la Casalmare, i mira que la cosa és tendra i poètica. Potser que no és aquest el lloc per publicar-les, és molt possible. En qualsevol cas, publico el moment n. 6, que va sobre el tema