Monarquia bananera

Vivim en un país que fa pena

Vivim en un país que fa pena. Es cert que les colònies no poden fer molt més que la metròpoli, però no sé si és una bona excusa. Parlem ara del tabac. Volen acabar amb el tabac als llocs públics o no? Que ho diguin i deixem-nos d?històries.

Primer es va inventar allò dels locals de més de 100 m2, després van parlar fins i tot de llibertat, democràcia i bonhomia del propietari del local, vam tenir també una tangana al respecte del tipus de local: bar, bareto, restaurant, taverna, xiringuito, bar de copes, bar de tapes, etc. La dreta tradicional va apel·lar a la castissa tradició madrilenya del puro en bodes, batejos i comunions per reivindicar el seu dret a atacar el govern, sigui amb la llei antitabac, amb l?àcid bòric, amb el partit Catalunya ? Euskadi, o amb el papers de Salamanca, que tot s?hi val.

I a hores d?ara estem instal·lats en una legislació pròpia d?una monarquia bananera, en la qual pots trobar-te dinant en una taula de no fumadors i tenir a mig metre una taula de fumadors quen en nom de la llibertat, la democràcia, la tradició i les dimensions dels local, i la bonhomia del propietari, t’omplen el local de fum.

I a casa nostra, la dreta tradicional espanyolista ha anunciat que ? flexibilitzarà  (a la madrilenya, no cal dir) la llei antitabac…. perquè no acabi matant el sector de la restauració?. Ja veus.

Ara fa poc he anat a Itàlia i allí no es pot fumar en cap restaurant, ni discoteca ni lloc públic tancat i no ha passat res: ni morts, ni deprimits, ni caiguda del turisme, ni res. Acabes de dinar en un ambient perfectament net i en sortir et fas el teu cigarret i punt.

Es una altra de les diferències entre una república i una monarquia bananera.

N?hi ha moltes més per això. Seguirem un altre dia.

Afegeix un comentari