Donec perficiam (38) Prou repressió

 

dijous 17 de setembre de 2020

 

Es el perill de viure en un estat autoritari i venjatiu.

Ara, i potser per tapar una mica la vergonya del Sr. Borbó pare, i, de pas, la del fill, ha sortit a la llum el cas Kitchen, que es veu que és una suma de vergonyes en un estat que ja és tot ell una vergonya.

Els esquitxos de la merdegada arriben al Rajoy, la Cospedal i bona part del PP.  No passarà res perquè ja sabem que si és “por España” aquí es pot segrestar, torturar, robar, prevaricar, ocultar proves i fer el que calgui que no passarà res.

La maquinària de l’Estat segueix funcionant i segueix treballant “por España”.

El gobierno espanyol és un exemple de fins on pot arribar un règim corrupte amb aparença de democràcia. No tenen vergonya de res.

Una fiscalia que demana 5 anys de presó pels CDR que van tallar la Ronda de Dalt a Barcelona el passat 8 N. Cinc anys per tallar una carretera?

Una justícia que vol inhabilitar un president de la Generalitat per no retirar a temps una pancarta demanant llibertat d’expressió?

Per si no en teníem prou, ara mantenen l’acusació de terrorisme contra els CDR acusats de fabricar explosius. Com que ja es va demostrar que no estaven fabricant res i els van haver de deixar lliures, ara s’han inventat uns “Equipos de respuesta tàctica” i diu que els detinguts en formaven part. Qualsevol cosa.

Són molt capaços d’inventar-se això i una bestiesa encara més gran.

La nostra gent s’està començant a cremar i crida obertament: “prou repressió”. No volem formar part d’un estat repressor.

Volem marxar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.