República i teatre (96) Poques sorpreses.

 

dijous 24 d’octubre de 2019

 

Diu que van drogats i que per això poden sortir d’una furgona sis o set malfactors, armats fins a les dents i abraonar-se sobre un grup de vianants i estovar-los de valent. (de covard, hauríem de dir, perquè sis, contra una xiqueta de setze anys o un home de seixanta tres, ja m’ho contaràs, també. Posa-t’hi una cadira, que diria el clàssic.)

Quan s’entra en una dinàmica sainetera, grotesca,  ja pot passar de tot.

Si un jutge d’un tribunal suprem, sense anar borratxo ni res, és capaç de parlar de la “banda armada sin armas”, per què ens ha d’estranyar que un ministre digui que al policia li van tirar, un grup de violents que tenia al davant, una pedra i li van trencar el casc i el van ferir a la nuca? No gens no ens estranyarà.

I si rectifica i diu que no, que va ser des d’un balcó pròxim, ens sorprendrà?  No gens.

I que un ferit donat d’alta va rebre l’ordre de romandre encara “ molt malalt” perquè l’havien d’anar a visitar? Correcte.

I que li van canviar la tireta que portava per un pegat molt més aparatós? Correcte.

Ja no ens pot sorprendre res.

Els del Gobierno, mentre busquen a veure qui hi ha darrere del Tsunami, ja fan córrer la veu que són terroristes, per tal de demanar l’ajut d’Europa.

Suposo que no pararan fins que puguin “demostrar” que els responsables de tot plegat són els  MHPs Torra i Puigdemont.

Ho podran demostrar? I tant. Si convé ho dirà, solemnement, el propi Tribunal Constitucional o el Supremo, que també són molt de la barrila.

No ens sorprendrà ni gota.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.