Paret amunt (96) Visca Catalunya

dijous 5 d’octubre de 2017

 

No sé què més pensen fer.

Suposo que matar-nos a tots no ho faran i deportar-nos a tots al desert de Gobi tampoc ho faran perquè no són capaços.

A més a més, si li encarreguen a algú del P.P., diputat o senador,  segur que es queda els diners, els roba,  i no es pot fer la feta.

Anem al resum: tot i la tibantor ambiental, estic content perquè Catalunya ha demostrat ser un país molt capaç, molt competent i amb una gent excepcional.

En la darrera setmana he tingut dos moments d’una emoció intensa, concreta i molt forta que t’explico.

El primer va ser la trobada de músics que van fer al davant de la catedral de Barcelona. Més de dos mil músics cantant i fent música. Va ser un espectacle excepcional. Magnífic.

El segon moment  va ser quan el dia 1 d’Octubre, dia que haurem de recordar per sempre més, vaig veure que s’obrien el col·legis electorals i tots tenien urnes, paperetes i sobres. No em vaig posar a plorar perquè se sap que sóc un tipus pràcticament insensible, pròxim al bloc de gel i la vaca de Hereford, però en vaig estar a punt.

Que un poble sigui capaç de portar unes urnes des de la Xina llunyana i repartir-les a cada poble amb els sobres i les paperetes, em va semblar francament  admirable.

Quanta gent hi havia implicada? Quanta gent havia treballat en silenci amb l’alè de la policia espanyola a les orelles i els mòbils desconnectats?

Suposo que algú ho explicarà algun dia.

Mira que no sóc especialment expansiu però ho he de dir: Visca Catalunya!

Ho tenim guanyat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.