FALQUES
RAFA XAMBÓ
CARTA DE CONVIT
El dia que presentava nou espectacle i disc, “T’estimo tant. Sonets de Shakespeare”, al Teatre Micalet de la ciutat de València, no l’oblidaré mai. No eren només les emocions pròpies de l’estrena, l’alegria d’haver posat en l’escenari 12 sonets del bard de Stratford-upon-Avon, no era el nerviosisme que acompanya al fet de posar-se amb respecte davant el públic, ni la tensió de la prova de foc de tots els assajos; sí, tot això hi era, però, alhora es barrejava amb un sentiment de vergonya i indignació pel que havia passat el dia anterior a les Corts -el PP havia aprovat la derogació de la llei de RTVV i el conseqüent tancament de la radiotelevisió pública.
Mentre recitava, cantava i tocava els poemes d’amor del gran Will, acompanyat al piano per Salva Vázquez i al violoncel per Matthieu Saglio que m’embolcallaven la veu i la guitarra, el Consell de la Generalitat decretava el tancament de RTVV i cessava el Consell d’Administració per tal d’eliminar els testimonis que els incomodaven per a procedir a la desfeta. En els dos darrers anys, amb el meu treball, els havia denunciat i amargat tant com havia pogut en totes les seues maniobres tèrboles, en les seues corrupteles i fatxenderies. En els darrers mesos, m’havia trobat ben acompanyat, en aquesta tasca de responsabilitat democràtica, de tres excel·lents periodistes: Rosa Solbes, Xelo Miralles i Manolo Jardí. Ara, mentre jo tractava de mantenir el rigor artístic dalt de l’escenari i el respecte al públic que aprecia la cultura, aquests malparits traïen el poble valencià –en cap programa havien dit que ens deixarien sense mitjans públics- i s’apressaven a liquidar 24 anys de RTVV. Necessiten arrasar-la perquè no la puguem dignificar quan els tirem de la Generalitat, perquè siga molt més costós en tots els sentits.
Jo sabia de l’imminent final, però no podia imaginar que l’ànsia destructora els impel·lira a fer una edició especial de capvespre del DOCV per tal d’afanyar-se a destruir l’única estructura mediàtica que els valencians teníem en la nostra llengua. Tot i això, en acabar els 12 sonets de Shakespeare i abans de procedir als bisos que el públic demanava, no em vaig poder estar de maleir-los i reivindicar els nostres drets, i també vaig subratllar la importància de mantenir la dignitat cultural i lingüística en tot moment i, més encara, quan ens voldrien callats o a tot estirar fent de ninots de falla amb un valencià degradat.
Aquella nit, sense haver pràcticament descansat, en acabar el concert i encara amb el cotxe carregat d’instruments i aparells, vaig fer cap al CPP de Burjassot on començava a concentrar-se la gent perquè ja havien tallat Ràdio 9. Va ser una nit llarga de plantar-los cara en la qual em vaig encarregar durant hores de marejar els de seguretat perquè pogueren entrar els legítims representants del poble. Vergonya, ràbia, impotència, deler de justícia, indignació, resolució de no cedir mai davant d’aquests tararots reaccionaris i antivalencians, dolor al costat de la incomprensió, l’estupefacció, la perplexitat, la sensació d’estar assistint a uns dels moments més absurds i tristos de la recent història dels valencians; tot això es veia reflectit en les cares dels homes i dones que cridaven i reclamaven el dret a entrar al seu lloc de treball. Tot ha quedat arxivat a les hemeroteques dels mitjans i a la xarxa i encara podeu trobar-ho al web dels treballadors de la casa; això i moltes més informacions útils i necessàries per conèixer el que ens han fet i continuar treballant per derrotar-los democràticament, tot mantenint la dignitat cultural front als bàrbars.
Sé que moltes persones no pogueren venir aquell dia al concert en aquell estat de coses, especialment els treballadors i treballadores amb els quals he fet costat contra els maleïts malparits que ens mal governen. Per això, ara voldria convidar-vos perquè fruïm junts de la bellesa dels poemes de Shakespeare -traduïts pel poeta de Lleida, Txema Martínez, en la llengua compartida d’Ausiàs Marc, el nostre català al qual diem valencià- i de la música que li hem posat per contribuir al seu gaudi i difusió.
M’agradaria molt que, ara sí, poguéreu venir dijous proper, dia 20 de febrer, a les 19 hores, a l’Auditori Alfons Roig de la Universitat Politècnica de València, i que, per una bona estona, compartírem moments de bellesa que ens ajuden a continuar en la lluita per la recuperació dels nostres mitjans públics i en la sempre necessària defensa de la normalitat i dignitat cultural front als enemics de la nostra llengua.
Vull agrair a la UPV -Àrea d’Activitats Culturals i Servei de Promoció i Normalització Lingüística- l’organització d’aquest concert.
Més info (lletres, vídeos, premsa, discos anteriors, fotos…)
Vídeo promocional
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!