Als xiquets i xiquetes, no. No els emmerdeu en aquesta estafa, en aquest robatori que dieu crisi.
Acabe de llegir al
Levante-EMV que la FAPA de Castelló denuncia que hi ha criatures que busquen menjar a les papereres de l’escola.
Conta el diari que hi ha mestres que porten fruita per a repartir entre els xiquets i xiquetes que arriben sense haver-se desdejunat, que la Creu Roja ha alterat el seu
programa “Promoción Éxito Escolar” -mira que tenen collons aquests de la Creu Roja amb els noms dels programes- i, a més de les classes de repàs, dóna de berenar a les criatures.
Criatures que arriben a l’escola marejats perquè ni soparen la nit anterior ni han pres res al matí. Aquesta és la darrera frontera que han saltat els grans cabrons que són pitjor que els pedòfils, són infanticides. La seua fastigosa mentida que anomenen crisi no només està produint la més gran acumulació de capital des dels anys salvatges de la primera revolució industrial, sinó que està arrasant el futur dels fills de les classes populars. Ara tot és més salvatge perquè tenim l’experiència del que fou, perquè sabem les conseqüències d’un tal comportament, perquè les fantasies de la destrucció creativa no expliquen res quan es castiga tan brutalment la gent.
Deixen els pares i les mares sense treball, després els lleven la casa, de manera que han pagat un lloguer ben car durant anys per a quedar-se sense res i damunt amb un gran deute, retallen beques i menjadors escolars, mentre aboquen diners a cabassos a les escoles concertades amb l’esglèsia catòlica que sembla feliç i encantada de poder tornar a pràcticar la caritat, eixa pràctica que humilia a qui ho necessita i engrandeix a qui dóna el que li sobra. Una gran merda, el seu cristianisme hipòcrita. Malparits beats i lladres que volen que nasquen els fills que les dones no es poden permetre per després jugar a la caritat i a fer favors que els haurem d’agrair eternament mentre ells fantasiegen amb un trosset de cel. De nosaltres dependrà que tasten l’infern a la terra.
Faça el favor el lector -tot i el malestar que provoca la imatge- d’imaginar-se uns pocs xiquets, no cal que en siguen molts, furgant en les papereres del pati de l’escola a l’hora de l’esmorçar. No, no estan buscant res per llançar als companys i muntar gresca. Tenen gana. No van sopar i la panxa els fa mal.
Vindran les vacances i encara serà més difícil. No hi haurà les papereres de l’escola ni el mestre compassiu.
L’escassament honorable president de la Generalitat hauria de saber que ben a prop de sa casa, a Castelló, hi ha criatures que passen gana.
I jo no em puc estar de cagar-me en la llet mamaren aquesta colla de malparits menja-merdes.
Deixeu els xiquets i les xiquetes en pau, infanticides.