Plataforma per la Llengua

No fa pas gaire vaig anar a espetegar a Ikea. Un cop vaig haver comprat, per fer més via, vaig passar per aquestes caixes ràpides que tu mateix vas passant el codi de barres per la màquina. Ella t’ho va afegint i en acabat pagues amb targeta. Són màquines sense personal (o amb personal purament de suport o per fer el darrer tram de la compra) on tu només cal que segueixis el que et diu la pantalla. Tota la informació és sempre en castellà. Hi ha un bandereta catalana que pots prémer per canviar d’idioma, però per defecte sempre te la trobes en castellà.

Primer vaig pensar (ui, que malpensat!) que el personal que és vora la màquina deurien ser ideològicament reticents al català i que feien mans i mànigues per modificar sempre l’opció en castellà perquè el client s’ho trobés en castellà (en general el client no canvia d’idioma, fa servir el que es troba). Tanmateix després vaig veure que no era pas una qüestió ideològica del personal, sinó que era la mateixa empresa que havia orquestrat un mètode informàtic contra el català. Me’n vaig adonar quan vaig acabar de fer servir la màquina. Jo la vaig posar en català i vaig fer la meva compra. Em pensava que així el següent client se la trobaria en català. I ca! Va reiniciar la nova compra en castellà. Aquestes màquines estan programades per autocastellanitzar-se automàticament i així evitar qualsevol intent o iniciativa del client per deixar una versió que no sigui la castellana. És un mètode informàtic molt eficient i calculat per protegir i assegurar la compra en castellà; i a més no és únic d’Ikea, sinó que és una pràctica també estesa en d’altres grans superfícies.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català