26 de juny de 2012
Sense categoria
0 comentaris

La Plataforma per la Llengua demana que es doblin o se subtitulin les pel·lícules espanyoles al català d’acord amb la petició de la Comissió Europea

Davant del comunicat de premsa fet públic avui per la Comissió Europea, la Plataforma per la Llengua considera raonable la petició d’adaptar el redactat de la Llei de cinema en el sentit de no afavorir el castellà en detriment d’altres llengües. En aquest sentit, l’entitat demana que s’apliquin les mateixes condicions que tenen les obres cinematogràfiques europees per a les espanyoles en versió castellana i, per tant, que es prevegi que aquestes últimes es doblin o se subtitulin també al català.

La Plataforma per la Llengua adverteix, però, que el canvi en el redactat per poder complir amb aquesta petició ha de fer referència exclusivament a l’esmena que demana la Comissió Europea, i que ha de respectar la resta del redactat tal com es va aprovar, essent el resultat d’un ampli consens democràtic expressat pel Parlament català, al juny del 2010, amb 117 vots a favor i només 17 en contra.

L’entitat enviarà de forma imminent al Govern català i als partits polítics catalans una proposta de canvis en el redactat de l’article 18 de la Llei, de manera que el text s’ajusti a les peticions de la Comissió Europea i la normativa europea vigent. En la proposta, l’entitat exposa que cal canviar el redactat següent del punt 1 de l’article 18 (“Quan s’estreni a Catalunya una obra cinematogràfica doblada o subtitulada amb més d’una còpia les empreses distribuïdores tenen l’obligació de distribuir el cinquanta per cent de totes les còpies analògiques en versió en llengua catalana”) per aquest altre: “Quan s’estreni a Catalunya una obra cinematogràfica amb més d’una còpia les empreses distribuïdores tenen l’obligació de distribuir el cinquanta per cent de totes les còpies analògiques en versió en llengua catalana”. Així mateix, en el punt 2 de l’article 18, enlloc de “Resten exemples del compliment de l’obligació establerta per l’apartat 1 les obres cinematogràfiques europees doblades de les quals es distribueixin a Catalunya menys de setze còpies” es digui : “(…) les obres cinematogràfiques europees de les quals es distribueixin a Catalunya menys de setze còpies”.

L’entitat destaca que el text de la CE demostra que l’objectiu de la Llei és plenament legítim, ja que la incompatibilitat rau precisament en el tracte de privilegi que ara té el castellà respecte les altres llengües europees. L’ONG del català recorda també que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut la legalitat de les polítiques nacionals que pretenen promoure l’objectiu de la promoció lingüística.

Per últim, la Plataforma per la Llengua insisteix en la necessitat que el govern apliqui la Llei del Cinema de manera immediata, en desplegui el seu reglament i mantingui el seu compromís per tal de promoure polítiques actives que posin fi a la discriminació del català al món del cinema. Segons dades actualitzades de la Plataforma per la Llengua, el percentatge de pel·lícules en versió original, doblades i subtitulades en català no arriba al 3%.

Aquesta discriminació és única a Europa i Amèrica del Nord si comparem el català amb altres comunitats lingüístiques comparables en nombres de parlants. La Plataforma per la Llengua recorda que en moltes d’aquestes comunitats lingüístiques comparables existeixen lleis específiques o bé mesures polítiques que regulen els usos lingüístics al cinema, incloent-hi els països plurilingües. Així, es poden citar exemples com ara el del Quebec (Canadà), amb el francès com a llengua pròpia i oficial, i l’anglès com a llengua oficial del Canada; Finlàndia, on hi ha una minoria sueca reconeguda de gairebé 300.000 parlants, i el finès també com a llengua oficial; o a Letònia, que té com a llengua oficial el letó però amb una part molt important de la població té com a primera llengua el rus. Les legislacions o mesures polítiques  concretes d’aquests països que promouen la llengua oficial i pròpia al cinema són, per exemple:

–       La llei del cinema del Quebec, a l’article 83, estableix que la concessió del visat d’exhibició d’una pel·lícula no té condicions en cas que sigui en versió francesa, però en cas que sigui en versió anglesa, d’entrada necessita d’una traducció al francès per poder passar-se legalment als cinemes.

–       A Finlàndia, la Fundació Finlandesa del Cinema, organisme adscrit al Ministeri de Cultura de Finlàndia establia el 2009 que “Les autoritats competents han de vetllar perquè la pel·lícula sigui subtitulada en les llengües oficials de Finlàndia de manera apropiada per a la distribució de la pel·lícula. Quan la pel·lícula es distribueix amb més d’una còpia, es requereix que aquestes es facin sempre en finès i suec.”

–       A Letònia, l’article 17.1 de la Llei sobre la llengua estatal, de desembre de 1999, fa referència al cinema en aquests termes: “Els llargmetratges cinematogràfics, videofilms i els seus tràilers mostrats en públic han de ser proveïts de veu en off, doblats en la llengua de l’Estat o mostrats amb la pista de so original i subtítols en la llengua de l’Estat (en referència al letó) d’acord amb el corpus normatiu d’aquesta llengua.” A més, l’article 17.2 d’aquesta llei també té en compte l’opció de la subtitulació bilingüe que altres països europeus també practiquen: “En els casos esmentats en aquest article, els subtítols en llengua estrangera també són permesos. Els subtítols en la llengua de l’Estat s’han de col·locar en primer pla i no poden ser més petits en mida o menys complerts en contingut que els subtítols en la llengua estrangera”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!