He perdut el conill!!
Que fort! Ell (en Freud) que vivia tan bé en el mini-jardinet-test de 3 metres quadrats que hi ha al balcó del meu pis… I dilluns, la M. que va arribar abans al pis, li va a posar menjar, i no el troba… Després de buscar per tot el pis, hem deduit (no costava gaire arribar a aquesta conclusió…), que ha caigut al carrer, o potser algun lladre es va enfilar per a segrestar-lo i aviat rebrem una trucada solicitant un rescat, o potser va venir una àguila imperial i com en els reportatges de Rodríguez de la fuente se’l va endur cel enllà,… O qui sap? Potser no ha pogut suportar la idea de tenir-me lluny tant de temps i va decidir posar fi a la seva vida, just el cap de setmana que anava a visitar els pares…
Encara no me’n sé avenir…
Descansi en pau (sigui on sigui), Freud!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
casualitat? em sopta aquest nivell de sincronicitat, perque havi jo d’entrar en aquest bloc i llegir aquest missatge teu?.
Be be, m’explico.
Estava jo fen el trasllat de vivenda, quin dia tan pesat¡, portava hores vuidant el pis i carregant els mobles . Només eren dos persones¡. Be, suposo que això no t’ha d’interesar. El que volia dir-te es que carregant amb el sofa fins a la furgoneta vaig tindre un susto de collons. De cop un projectil va caure del cel al mig del sofa. Vam deixar caure el sofa per la impresió i dona un pas enrera.
Imaginat, teniem les cares desfigurades, els ulls desorbitats, la boca oberta com un tunel i la mirada fixada en aquella bola que havia caigut de no se on.
ERA UN CONILL¡¡ em vaig mirar a la cara amb l’altre carregador i despres d’uns segons de paralisi vam esclatar a riure, no se ben be de que. Surrealista total.
Ara, despres de llegir les teves notes , sento un cert descans. Fa dies que no puc dormir be, posa´t en el meu lloc¡. Serà un senyal del cel, que em vol dir?, moltes preguntes sense respostes. La imaginació ha corregut com no t’imagines, hem dona vergonya dir-te tot el que he arrivat a pensar, fins i tot vaig anar al psicoleg.
Be , escolta’m . El teu Freud esta be, el tinc jo. Però passa que ara visc a Ucraina i es clar , queda una mica lluny per tornalta’l.
Buf, que descans, ara podre caminar pel carrer sense haver d’estar mirant cap al cel cada dos per tres .
Be, doncs encantat. Que et vagi d’alló mes be.