SeXuS...NeXuS...PLeXuS
O... l'enigmàtica teranyina
La PeTiTa GReTeL
No voldria caure en un assaig d?autocompassió…
No s?escau.
La fortuna m?ha tocat amb la punta de la seva bareta màgica perquè me?n creia mereixedora.
M?ha pintat diferent, lluny, intocable.
Però allargo la meva mà en un moviment que amaga l?extrema fragilitat.
En el desig de voler ser tocada per l?escalfor humana. Aquesta escalfor que pugna inútilment per no ser eclipsada de tanta fredor.
En la sorra, l?onada del buit soroll aliè desdibuixa el meu silenci eixordador.
I la dansa de les minúscules muses que em conformen pessigolleja tot pas, tota mot, tota mirada, tot el que en mi es gesta.
L?entrada al laberint resta marcat per engrunes que ningú recull.
Una Gretel que s?allunya mentre els corbs volen en cercle, no pas gaire lluny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!