Un petit tros de conversa: -… m’agraden les novel·les de detectius i crims… -I doncs, que hi trobes, perquè t’agraden?… -(després d’un petit silenci)… perquè cerquen la veritat… En l’arrel i significat de la paraula “diàleg” trobem la cerca de sentit, la necessària i oportuna sensatesa dels que dialoguen. No deu interessar romandre insensat. Importa cercar
Als Estats Units uns dies de violència civil i d’estat extrema. I aquí… una altra violència. La verbal. Com veiem, per exemple, avui en les desqualificacions que E.R.C. dedica per defensar decisions seves que ens allunyen d’aquell 1 d’octubre… Hi podríem veure una violenta actitud que cerca estrany protagonisme i trenca una unitat necessària per
Podem fer generalitzacions del “com” som. Per exemple: Com sóm els catalans? Com són els polítics? Però aquests “coms” no responen a QUI SOM. Realment. De vegades trobem direccions diverses o oposades. De vegades diem coses com aquesta: “Es simpatitzant dels socialistes, però personalment és d’una altra manera”. O, amagant la persona: “… és socialista,
Lanza del Vasto, impulsor d’una vida on la força de la veritat es visqués intensament, com també impulsor de la no violència activa, sovint posava un exemple parlant de la necessitat d’una nova consciència. Deia: imagineu els passatgers d’un tren parlant i fins discutint, dintre del tren, sobre la millora de las condicions de vida
Que no. Que no n’hi han. En monedes… en papers… en comptes digitals… en moviments bancaris… en pressupostos…, etc. En pagaments a llarg termini… Això dels diners… diuen que s’ha d’estudiar en economia. Jo tenia un magnífic professor de matemàtiques que deia que els rics ho són en la consideració de la seva capacitat d’endeutar-se… Espanya és
Neix un llenguatge, una cultura, un poble… El nacionalisme recull l’estim a la nació on pertanys i res més. Altra cosa son les misèries dels malentesos, dels fatxes, o del mal cultural del descarat nazime. Fa anys vora el Sena en una de les llibreries, tot fullejant un anuari, em trobo en un article aquesta
La paraula “ciutat” té origen grec, de πόλις , pronunciat “polis”, d’on venen paraules com polític i política. Els polítics hi són per considerar els processos de vida dels ciutadans i prendre decisions que condueixin al benestar material i cultural dels mateixos ciutadans. Avui ignoro què han considerat els polítics de Badalona per elegir com alcalde
Recordo examens, n’he passats molts. En ells he viscut trapelleries, estones no massa bones, moments feliços, com allò de “passar-los”… La vida és una prova? Tal vegada ho és. Tanmateix no pas un examen d’aquells, d’assignatures, no. La vida recull l’aprenentatge d’el que hem viscut, i viu l’esperança en el que vindrà. Però la vivim
La situació actual em mou a renovar aquest bloc, desitjant compartir amb els visitants pensaments i coses viscudes. En començar de nou vull donar una petita llista de temes que considero importants en el moment actual: 1. Necessitem endevinar, intuir, fer prospectiva de com ens trobem i cap a on anem els humans en
1.- Si cerquem l’arrel de major autenticitat d’”ensenyar”, el significat propi de la paraula, trobem que ensenyar és mostrar un camí a seguir. 2.- Un mètode no és altra cosa que un camí vers una fita o descoberta. 3.- Un record representa un moment d’importància en el procés de vida gravat en l’ànima, en el
Benvolguts: Fa un any el Tribunal Constitucional va esquarterar el nostre Estatut. Què hi fa en aquest acte el President d’aquest Tribunal? http://www.youtube.com/watch?v=aOmo0ysNU3M
Reflexions sobre la dignitat del pacient, la psicologia analítica, temes d’estil, trascendència i ombres… Reflexions sobre la dignitat del pacient, la psicologia analítica, temes d’estil, trascendència i ombres… Apuntaments, per compartir i dialogar: a) Primer la dignitat de les persones: 1.- És parla de mètodes i escoles diferents: mètode vol dir camí, per això cal
Aviat hi hauran senyals de si anem bé o no. Els tertulians de … Aviat hi hauran senyals de si anem bé o no. Els tertulians de TV3, contents, fins una antiga independentista… no deixa de sorprendrem, en certa manera. La vida te tensions de contraris, i sovint anem fent la llei del pèndol: Vetaquí
Beneídes siguin. En la Investidura deixaran en evidència els parlamentaris.Ara sabrem de bona actualitat, qui és qui. La llibertat es perd per la por i es guanya pel seu exercici.No hi ha acatament possible d’aquesta invasió.
I això deu tenir relació amb la desafecció envers els polítics?Publicat a l’”Avuí” “Els Estats Units deixen el palestins a l’estacada”“El PSOE enterra el banderí d’esquerres i abandona la defensa del Sahara per no ferir el Marroc” (I els queli donen suport parlamentari…)