CONSCIÈNCIA


Adonar-se’n. És el significat més corrent de la paraula. Tanmateix, com en tantes coses podem afegir matisos. Aprofundir en un mateix o en la comprensió i coneixement dels altres. Caminar en la vida cercant sentit en ella mateixa, i en el que anem fent. Aprendre, sempre, particularment en saber estimar, deuen ser propietats i alè de vida de la paraula “consciència”.

Penso en Catalunya. La seva consideració demana consciència.

Amb quina consciència s’han condemnat els presos polítics?
Amb quina consciència es diu que no són altra cosa que polítics presos?
Amb quina consciència treballa una plataforma per la llengua catalana amb el treball afegit per la seva supervivència.
Amb quina consciència arriben a dir alguns que treballaran per la llibertat, fent-ho tot per romandre en l’actual autonomia?
Amb quina consciència es pot sotmetre, i subordinar un poble conquerit amb les armes de fa tres segles.

La por, la manca d’informació, moure’s només per poder, obeir interessos de part…
I l’adagi antic diu: “si no vius com penses acabaràs pensant tal com vius”…
I aquella paraula del diccionari: “reconèixer”. El poble català no és reconegut com a poble…,
Diu que fins hi ha catalans que no el reconeixen. Llavors ho són de catalans?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *