Pere Segura i Ferrer
Per compartir: Humanisme, Psicologia, País
AQUESTS de “SOBIRANIES”…
Ens diu la Gran Enciclopèdia Catalana:
“Sobirania”: Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.
El “Estado Español” continua sotmetent i subordinant Catalunya.
Com es pot parlar de sobiranies sense optar per ser independents d’aquest estat?
En aquest grup què s’ha creat, (es diu “Institut” (?)), fent servir la paraula “sobiranies”, ni en la seva presentació, ni en el seu manifest, surt la paraula “independència”. Tampoc la seva opció.
I hi són els de “Podemos” i “Podem”, no independentistes, i d’altres personatges no independentistes, en el seu Consell de Redacció.
I doncs, a quina reflexió ens inviten? A romandre per sempre més sota la bota que ens sotmet de fa segles? Perquè si han barrejat gent, encara que pocs, que optaven per la independència?
Des de la necessària sobirania nacional i popular Catalana, no podem veure en aquest grup altra cosa més que ideologia per confondre o poc madura, o moviment per afavorir una determinada esquerra per qüestions de poder.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sap greu que les paraules han perdut el seu sentit. I el sentit que els queda en el colectiu, sembla que el fan servir per confondre i enmascarar posicions personalistes interessades, com si fos el millor per a tots.