Recordo examens, n’he passats molts. En ells he viscut trapelleries, estones no massa bones, moments feliços, com allò de “passar-los”…
La vida és una prova? Tal vegada ho és. Tanmateix no pas un examen d’aquells, d’assignatures, no.
La vida recull l’aprenentatge d’el que hem viscut, i viu l’esperança en el que vindrà. Però la vivim en present.
I em nego a que cada segon, cada dia, sigui passar un examen, una prova d’aquelles.
Em nego perquè la vida és aprendre. En això rau la nostra dignitat. Paga la pena viure-la amb serenitat, amb mirada amable, sense recel ni por d’equivocar-se, tamé hem aprés a anar endavant per assaig i error…
He vist i escoltat a la tele un senyor que explicava que havia passat el coronavirus, era d’agrair escoltar la seva experiència…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!