“Perquès …”

Si el judici és tan ignominiós, que ho és… Perquè hem d’esperar a segons siguin altres circumstàncies o sentències per fer valer la força de les nostres conviccions? Per prendre accions des d’una actitud de fermesa?

Si no volen dialogar de cap manera i se’n vanten darrere d’una Constitució com si fos llei suprema i a més inamovible, perquè seguim dient que per damunt de tot diàleg?

Si comentem les facècies de Marchena i ens entretenim tot contemplant les incidències estúpides del judici, perquè no ho denunciem i ho deixem estar d’una vegada.

Si la fiscalia de l’Estat pot dependre del Govern, perquè aquest continua plantejant cortesies i converses i…?

Si…

Com ens movem? Cerquem actuar partint de la realitat i cercant veritat o ens conformem en maniobres i tàctiques fruit d’interessos parcials i de mesquinesa política. Ens atrevim a escollir? Es vol actuar amb recerca de sentit?

Tal vegada ens pot interessar…;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sentit_de_la_vida

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *