Confiança…


La nostra vida es mou entre ser un mateix i ser-ho amb els altres.
En aquests dies necessitem els catalans mantenir la confiança en un mateix i en els altres.
Cal mantenir-se serens i ferms i saber qui ens mereix confiança en avançar junts en ser lliures en el camí que té sentit en la nostra vida. I per posar fi a tot sotmetiment, o subordinació. I per allunyar la por. I per no perdre’s en justificacions.

Dialogar? Pactar? Amb qui? No hi ha interlocutor. Voleu recordar aquell míser fer pedagogia a Espanya? Quina Europa hi ha que aculli el nostre clam? L’Europa reduïda a miserables interessos del poder i els diners?
Quina mena de gent són els que s’abstindran o votaran a favor d’entronitzar al Senat espanyol qui s’ha manifestat al costat dels més enemics de la nostra llibertat? Qui ha donat suport a aquest insult del 155.
Què farem quan dissolen clars fulls de ruta? Què farem per tal que com a poble anem junts per deslliurar-nos d’esclavatge?
Entre el camí de l’autenticitat i saber tenir mà esquerra sembla que es perd la connexió.
Que la mà dreta no camini perduda en ideologies o excuses racionals, que la mà esquerra no es redueixi a practicitat sense sentit.
Un sa orgull de qui som individualment i col·lectivament ens fa més falta que mai.
… … … …

Gran enciclopèdia catalana

confiança

Seguretat d’aquell que compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d’algú…
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *