Pensant en la Independència

És temps d’esperança.
Deu ser bó alimentar-la veient què es fa clar.
Per a mí, amb d’altres, crec que no pas pocs, el següent:
cel1Que una nació necessita veure’s lliure de tota subordinació o sotmetiment indigne.
Que als humans no ens escau caure en violència, però hem d’assenyalar els conflictes que genera la por, i denunciar els abusos d’aquelles tres “pes”….Necessitem alliberar-nos de restar aturats en l’animalitat de les tres “pes”: Poder, Plaer i Prestigi.
Que la vida és aprenentatge, ens cal aprendre a viure en llibertat i aprendre a fer-ne un bon ús, més que fer-ne un objectiu perfectament realitzable en si mateix.
Que necessitem en la vida lideratges, però no absents del nostre compromís i creativitat. No som ramat de pastors, en tot cas assagem seguiment responsable.
La independència com la llibertat no són un objectiu en elles mateixes… Amb elles el nostre compromís: Posar ànima i força en inalienables formes de vida pròpies de cada poble de la terra. Amb obertura i concert amb altres pobles.
En cada poble prenen cos, s’encarnen, mitologies, creences, costums,… i cada poble creativament, viu Veritat, Bellesa i Bondat. I ho fa vivint cicles històrics i avançant en consciència i sensatesa… partiucularment si apren a fer-se càrrec de les pròpies ombres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *