N’aprrendrem?

Aprendre és important. Hi rau la dignitat.
I aprendre a viure deu ser d’allò més important.
N’aprendrem quelcom de la “crisi” ?.

Tant de bó… per exemple:

-A recuperar el sentit comunitari… fins de “tribu” i acabar amb els excesos d’individualisme.
-Apredrem a cercar les arrels de les coses que pasen i no només a fer arreglets.
-O, posa per cas, a no vendre’s per un plat de llenties o per un “EuroVegas”.
-Podem aprendre que no només els diners son l’objecte d’intercanvi. Visca el banc del temps…
-Podem aprendre que abans que “les coses vagin bé hi ha el bé i la bondat de no reduïr les persones humanes a coses”
-Aprendrem, tant de bó, oi?, que el funcionar no pot estar per sobrer del ser.
-Aprendrem tal vegada que anàvem en un tren que anava ja per via morta i que cal albirar noves formes de vida….
-Tant de bò aprenem a no viure amb la mirada posada en el poder, plaer o prestigi, i adreçarnos vers la veritat, la bellesa i el bé… o no?
-Aprendrem que només el saber estar amb les limitacions, la sofrença i el saber-nos mortals, ens obre les portes a un món de cultura i formes de vida coherents amb la dignitat humana.

Penso que paga la pena apuntar-se a l’aprenentatge…

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *