Independència

Bon dia! fa un temps que no escric…

I avuí vull posar una reflexió que bressola la mateixa paraula que fa temps ens brotlla:
INDEPENDENCIA.
i anem farcits d’arguments.
Independència es no dependència, i direu “quina obvietat”, oi?
Però pensem un moment en aquella edat, adolescència, on comencem a independitzar-nos.
Hi trobarem semblances.

L’adolescència cerca identitat, va camí de maduració…

 
Doncs certament, necessitem la independència:
Per deixar de pidolar, deixar darrera ambivalències (allò que un dia ens menjariem el mon i l’altre no sabiem què fer de nosaltres mateixos).

Necessitem la independència per assolir l’administrar-nos nosaltres mateixos.

La necessitem per viure identitat pròpia i ànima nostra, per sentir-nos un país en el món, no subordinat a un altre (o pitjor sotmés, homogeneitzat… castellanitzat).

Necessitem la Independència per fer el que podem sense ser esclaus de reivindicacions o espontaneismes necessitats d’autenticitat.

La necessitem per viure vincles i comunitat amb els paísos amics i germans i per establir pau i comprensió i camí humà amb tots els pobles i nacions.

Hi ha d’altres discursos aturats i ancorats en “adolescència” ciutadana o política” sense progrés (volgudament o no?, per part d’alguns cínicament?) :

I aquests van dient:
Pacte fiscal? 
Es trenquen les costures?
Sobiraniquè?
Transició cap a on?
Decidir, quan, què?
Emancipació…? Desde quan algú s’ha sentit o és pot sentir “fill” d’Espanya?
Divorci? Amab quí, quan? com casats? Cert que algú encara ens vol casar…?
….

DIGUEU INDEPENDÈNCIA !! 
NO MÉS EUFEMISMES, NO MÉS SUBORDINACIÓ, SOTMETIMENT, ESPOLI !
La llibertat és perd per la por i es guanya pel seu exercici responsable.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *