El dia seguent

Diuen que allò que succeí d’important fou “el dia següent a la derrota.
11 de setembre. “El dia de la marmota” em fa un amic.
Independència o socialdemocràcia. Independents o experència emfatitzen alguns. Com si sense independència, sense la llibertat, es puguin resoldre bé els problemes del viure. Farem més maca la presó però no en sortirem.
(Experiència… de “daltabaix” el que tenen alguns enfront de renovació, penso). Així un amic que diu que milita a Esquerra.
Dinar? Un restaurant xilé (que conmemora altra derrota).

Manifestació a la tarda: un xic mercat de Calaf, comencem amb una pancarta, dividida en dos però que avancen unides al uníson per els que les portem i del mateix format.
Alguna patum s’hi posa, després amb una altra que provoca una discusió de capçalera amb redactat 10-J. Aquesta es desfà al final, mentre al voltant de la primera es llegeixen manifestos. Al mateix temps SI ha montat paradeta i reuneix també manifestants. Discursos alhora amb el so de l’un damunt l’altre…
Mercat de Calaf.

Pensaments:
Cal fer consciència:
Revisar els ninots del dibuixant (Nogués) que va fer gargots sobre l’ombra dels catalans a “La Catalunya Pintoresca”.
Consciència de que,
de que sense esperit comunitari opost a l’individualisme rampant no hi pot haver nació que visqui amb un mínim d’autenticitat.
Consciència que anar a la independència sense que avanci el sentit de l’existència humana, podrà produir insensatesa col·lectiva… independent.
“És necessiten líders, que promoguin independència per ella mateixa amb veritable esperit democràtic, que no pas acabant amb protagonismes o exclusivitat…”, algú que se sent orfe dels partits actuals així em parla…

Líders i massa? satisfaran una massa de gent dependent que només vol resolts problemes “del tenir que no del ser”.
Sense renovació humana, es clar, també podem arribar a la independència.
De quina mena?.
Només un pagés imaginaria una cort de porcs autosuficient, independent, retroalimentant fonts d’energia amb els propis purins…  Ep! no estic dient porcs a ningú, simplement una inmatge conparativa per explicar-me.
 
Paradoxa l’important carrer del monument de Casanova ple de banderoles de La Vanguardia, evidentment sense cap cosa referent a la Diada. La Vanguardia diari independent-depenent d’un Conde de les Espanyes.

Amb esperit comunitari, valorador dels vincles humans, amb renovació de la creativitat pròpia, amb un viure en català sense ambivalències i assertivament, si que anirem a una independència literalment entesa es a una llibertat per comprometre’s, per ser i anar sient qui som. La independència no es té es viu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *