HI HAVIA PER FER I MES HI HA ARA…

RECUPEREM PROTAGONISME

Hem tingut ocasió de cercar representants reals nostres en el Parlament, ben limitada per cert, degut a la partitocràcia i a les oligarquies que ens governen. Hem fet el que hem sabut i pogut.

Ara tenim més feina. I no només que … 
See full size image 

RECUPEREM PROTAGONISME

Hem tingut ocasió de cercar representants reals nostres en el Parlament, ben limitada per cert, degut a la partitocràcia i a les oligarquies que ens governen. Hem fet el que hem sabut i pogut.

Ara tenim més feina. I no només que tingui a veure amb els anomenats polítics.

Jonathan Weiner, premi pulitzer, en la seva introducció a “Predictions, 30 great minds on the future“, ens posa com humans davant cinq reptes a considerar e ells mateixos i les seves consequències, i prendre decisions:

L’explosió demogràfica, l’escalfament global del planeta, el progrés tecnològic, el progrés de l’evolució, i la visió global de tot allò que els humans anem aprenent sobre nosaltres mateixos i l’univers.

I més aprop hi podem afegir, com cuidar l’educació i els seus agents, que no només ensenyament. Com podem sortir d’un individualisme ferotge i cercar méssentit comunitari, Com sortir de tot miratge que destorbi la grandesa d’allò petit i senzill, Com aprendre a viure i particularment aprendre a estimar, com poder sortir del benestar del poder, prestigi i plaer, viscuts només des de l’animalitat, quan sabem que en nosaltres els instints necessiten raonabilitatper madurar.

I com més enllà dels institnts, saber viure sabent que estem fets per la veritat, la bellesa i el bé.

I els polítics no ens han de posar pals a les rodes, han de treballar el marc ciutadà on això sigui posible, però no poden suplantar-nos ni podem delegar en ells la responsablitat, oi?

Jo penso que sempre, però particularment i paradoxalment ara tenim molta feina. Posem-nos-hi. Només faltaria que els polítics haguessin de liderar tot això, quan ni de la tan parlada crisi econòmica ens trauran ells sols, oi?

See full size image
A dalt de tot dels castells, amb folre i manilles o sense, pilar o no, els castellers no obliguen a pujar cap President, Hi puja l’anxaneta, curulla de l’obre de tots,  la criatura que menys s’inflarà d’aconseguiments. En te prou amb fer l’aleta. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *